Resultats de la cerca

És un tipus d’immersió a pulmó lliure que presenta diferents especialitats segons com es practiqui Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cap o cable guia que serveix de referència N’hi ha diferents tipus l’apnea lliure, que no permet l’ús de cap mitjà de propulsió però sí llast o elements auxiliars aletes, ulleres, llast que cal retornar a la superfície l’apnea amb pes constant, en la qual l’apneista s’impulsa únicament amb les cames no pot tocar el cable guia i pot portar aletes o monoaletes l’apnea amb…

El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de…

La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…

A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…

Situació Les ruïnes del castell del Far es troben al mateix indret on hi ha l’església de Sant Martí La situació, doncs, d’aquesta fortalesa i la manera de poder-hi arribar és la mateixa que hem assenyalat per a l’església Història Al final del segle XIII hi ha notícies de l’erecció del castell del Far, però hom ignora si abans ja hi havia en aquest lloc alguna obra de fortificació, o bé una guaita Les obres del castell s’enllestiren l’any 1299, fetes pel comte Ponç V anomenat tradicionalment Ponç-Hug IV d’Empúries El comte establí una entesa amb el monestir de Sant Pere de Rodes, després del…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual és situada rep el nom de turó d’en Vilana més amunt del mateix turó fou construït el gran collegi dels escolapis de Sarrià

Situació Sector de migdia amb la porta d’entrada de l’església de Sant Llorenç de Perles, on són visibles els carreus romànics de l’església del segle XII o inici del XIII que la precedí J Moner L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el reduït nucli agrupat del poble de Vilafreser, situat damunt d’un serrat de poca elevació, entre les conques de la Farga i el Cinyana, a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II des de Girona en direcció a la Jonquera uns 5 km després d’haver passat pel poble de Medinyà es…