Resultats de la cerca
Es mostren 6029 resultats
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels elements, només…
pressió de radiació
Astronomia
Física
Pressió exercida per qualsevol radiació electromagnètica sobre la superfície sobre la qual incideix.
La radiació electromagnètica transmet energia, té una quantitat de moviment i, per tant, exerceix una pressió sobre les superfícies contra les quals xoca En el cas d’una ona electromagnètica plana que incideix normalment sobre una superfície perfectament absorbent, la pressió P és donada per la fórmula P = ε E 2 /3 , on E és la intensitat del camp elèctric i εla constant dielèctrica del medi En el cas que la superfície sigui perfectament reflectora, la pressió és el doble del valor donat per la fórmula anterior La pressió de radiació és molt petita, però és capaç de produir efectes sensibles…
tematisme/atematisme
Música
Concepcions que engloben, respectivament, aquella música que utilitza el tema com a base estructural i organitzativa del material de l’obra -cas del tematisme- i, per contra, aquella música que en prescindeix -atematisme-.
Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano , opus 19 Fou, però, A Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou…
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en…
jersey
Ramaderia
Raça bovina originària de l’illa de Jersey.
És de dimensions petites i de color falb És molt apreciada per les seves qualitats lleteres
nuvistor
Electrònica i informàtica
Tub miniatura construït sobre una base ceràmica, amb elèctrodes petits cilíndrics i una coberta exterior metàl·lica.
A causa de les petites capacitats interelectròdiques que posseeix, és emprat per a freqüències molt elevades
tutocaïna
Farmàcia
Substància que forma unes pólvores blanques cristal·lines, inodores i solubles en l’aigua.
És un anestèsic local, emprat en petites intervencions quirúrgiques i en pastilles per a la gola
farina d’ossos

Farina d’ossos
Agronomia
Adob obtingut per maceració d’ossos animals descarnats i assecats.
Conté fosfat tricàlcic i fluorur de calci, a més de petites quantiats de composts orgànics nitrogenats
talamanca
Etnologia
Amerindi de Costa Rica que viu a la serralada de Talamanca.
Són agricultors i viuen en petites cabanes de palma El 1973 eren uns 1 200 individus
all silvestre

All silvestre
Rob Hille (CC0)
Botànica
Agronomia
Espècie semblant a l’all blanc comú, però de fulles amples, el·líptiques i lanceolades que surten de la base, les quals es mengen en amanides.
Presenta una umbella atapeïda de flors blanquíssimes, de sis pètals Les llavors són negres, petites i arrodonides
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina