Resultats de la cerca
Es mostren 2102 resultats
gavial
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodiliansde la família dels gaviàlids, que ateny fins a 7 m, amb el morro molt estret i dilatat a l’extrem (en els adults aquest extrem fa tres vegades i mitja l’amplària de la base) i el cos amb escuts nucals i dorsals que formen una cuirassa.
Els dits de les mans i dels peus, són parcialment units per una membrana Habita als rius de l’Índia i de Birmània i s’alimenta d’una gran quantitat de peixos Bé que no són perillosos, hom els destrueix a causa de la desfeta de la població piscícola que produeixen
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
Sant Andreu (Palafolls)
Art romànic
Capella situada al costat d’un mas, als peus del castell ara només en queden les ruïnes Pel seu titular sembla una capella antiga, potser d’època romànica, bé que no se’n coneixen notícies anteriors al segle XVI Diu la tradició que aquesta casa s’unia al castell per un pas subterrani
lateralitat
Psicologia
Predomini funcional dels òrgans i membres d’un costat del cos humà sobre els de l’altre.
Les causes que determinen la lateralitat poden ésser biològiques o culturals Hi ha subjectes amb lateralitat diversa per als diferents òrgans i membres esquerrans de mans i dretans de peus o ulls En la pràctica, una inadequada implantació de la lateralitat pot influir greument en el desenvolupament de les funcions psíquiques i del llenguatge
Rat-penat d’aigua
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest rat-penat té unes dimensions més aviat petites, similars a les que presenta el rat-penat de peus grans M capaccinii i M nathalinae El gran desenvolupament del peu, que depassa sobradament la meitat de la tíbia, i la inserció de la membrana alar en el turmell o en la base dels dits del peu són els dos trets principals que el…
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
Most
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques
lleó

Porta dels lleons, a Micenes
© Fototeca.cat
Art
Tema iconogràfic molt corrent des de l’antiguitat.
Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder
patagó | patagona
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, format pels pobles onatehueltxe, de races pàmpida i làguida respectivament, que viuen a la Patagònia (els tehueltxes) i a la Terra del Foc (els ones).
Fou Magalhães qui els donà el nom de patagons, a causa de la grandària de llurs peus, que portaven embolcallats amb pells i deixaven unes petjades molt grosses que feien suposar que eren gegants L’italià A Pigafetta, que feu la relació del viatge de circumnavegació del món, assegurava haver vist individus de 3 m d’alçada
tàntal africà

Tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina