Resultats de la cerca
Es mostren 2103 resultats
Diversos fragments de sarcòfag del mateix tipus que el dels apòstols, de Tarragona
Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb…
San Baudel de Berlanga
Església
Església mossàrab dels segles X-XI, a 8 km de Berlanga (Castella i Lleó).
Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA
Most
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques
lleó

Porta dels lleons, a Micenes
© Fototeca.cat
Art
Tema iconogràfic molt corrent des de l’antiguitat.
Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder
patagó | patagona
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, format pels pobles onatehueltxe, de races pàmpida i làguida respectivament, que viuen a la Patagònia (els tehueltxes) i a la Terra del Foc (els ones).
Fou Magalhães qui els donà el nom de patagons, a causa de la grandària de llurs peus, que portaven embolcallats amb pells i deixaven unes petjades molt grosses que feien suposar que eren gegants L’italià A Pigafetta, que feu la relació del viatge de circumnavegació del món, assegurava haver vist individus de 3 m d’alçada
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
tàntal africà

Tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
fregata
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels pelicaniformes de la família dels fregàtids, que poden arribar a atènyer 1 m de longitud i 2,50 m d’envergadura.
El plomatge és poc conspicu, la cua és llarga i notablement forcada i són molt bons voladors Els mascles presenten una dilatació policroma i inflable a la gola Els quatre dits dels peus són units per una membrana feble que no els permet d’emprar-los com a rems Habiten a les costes de l’Amèrica tropical
catre
Tecnologia
Llit lleuger per a una sola persona.
És format ordinàriament per dues barres paralleles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc, les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, i subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar
Urània
Música
Musa de la poesia didascàlica i de l’astronomia (muses).
Una de les nou filles de Mnemòsine i Zeus, se li atribueix el do de la profecia Generalment representada amb una esfera a la mà o als peus i amb una corona d’estrelles al cap, era la que elevava els pensaments dels homes de les qüestions terrenals cap a les celestials i els proporcionava pau i harmonia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina