Resultats de la cerca

L’any hidrològic 2016-17 Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics en definitiva, sobre el paisatge fluvial Les conques internes de Catalunya El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats un de relativament humit, però breu, i…

L’any hidrològic 2018-2019 Si l’any 2017-18 va ser plujós i abundós d’aigua, l’any 2018-19 va tornar a mostrar l’extremisme del clima mediterrani En poc temps es va passar de valors superiors a les mitjanes d’aigua a les portes d’una nova sequera El 2018 va acabar amb pluges i episodis de crescuda importants, però no va ser fins al final de setembre del 2019 que es va tornar a produir un episodi de pluges destacable És a dir, van passar uns deu mesos entre els dos episodis més importants de tot l’any, i aquest darrer ni tan sols va tenir efectes sobre els llits fluvials El…

L’any hidrològic 2010-11 En termes generals, aquest any hidrològic –el comportament fluvial de les conques catalanes entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011– va estar marcat per dos episodis de pluja El primer, entre el 10 i el 12 d’octubre de 2010, va deixar unes pluges superiors als 100 mm a les conques del centre i del sud el Llobregat, l’Anoia, el Foix, el Gaià i el Francolí, i de més de 200 mm a les conques del nord, sobretot a les capçaleres del Ter i del Fluvià El segon episodi va tenir lloc entre l’11 i el 16 de març de 2011, i va afectar totes les conques…

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…

El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns pobles primitius…

Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt…

Neix al Mato Grosso brasiler, a 300 m d’altura A 200 km de les fonts entra a la plana formada pels seus propis alluvions, dipositats sobretot a la vora dreta Travessa el Paraguai i durant bona part del seu curs serveix de frontera a aquest país, primer amb el Brasil i després amb l’Argentina Rep nombrosos afluents de l’altiplà brasiler baixen el Cuiabá, el Río Negro, l’Aquidauana i el Taquari, mentre que del sistema andí arriben el Pilcomayo i el Bermejo, que travessen el Chaco i tenen un curs poc favorable a la navegació a causa de la presència d' esteros o de ràpids Pilcomayo Les …

Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa…

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…