Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Robert Jones
Música
Compositor anglès.
Acabà els seus estudis a Oxford el 1597, i tres anys després es publicà el seu primer llibre de cançons per a llaüt, el darrer dels quals aparegué el 1610 El 1601 s’inclogué un dels seus madrigals en la collecció antològica The Triumphes of Oriana , promoguda per Thomas Morley, i el 1607 publicà The First Set of Madrigals Juntament amb Philip Rosseter, Philip Kingham i Ralph Reeve, el 1610 fundà un grup de nens instrumentistes anomenat Revells of the Queen El 1615 els fou permès de construir un teatre prop de Blackfriars, però fou prohibit i enderrocat poc després per les autoritats Arribà a…
Erik Valdemar Bergman
Música
Compositor finlandès.
Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es…
El que cal saber de la talassèmia
Patologia humana
La talassèmia és una alteració genètica hereditària que afecta la síntesi dels components proteics de l’hemoglobina i ocasiona una anèmia Segons el tipus d’alteració genètica que es presenta, la talassèmia pot provocar una anèmia mínima, que no causa trastorns, o bé pot originar una anémia molt greu incompatible amb la vida La talassèmia és relativament freqüent en situacions geogràfiques determinades, sobretot a la conca de la Mediterrània, comptant-hi els Països Catalans Quan en una família hi ha hagut antecedents de talassèmia, els membres que la componen haurien de sollicitar una diagnosi…
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques, com en els sorolls de s, š,…
Groupe de Recherche de Musique Concrète
Música
Grup d’investigació sobre la música concreta fundat per Pierre Schaeffer i Pierre Henry l’any 1951.
L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’…
efecte Josephson
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1962 per B.D. Josephson que consisteix en el pas de corrent elèctric a través de dues peces de superconductor separades per una capa fina de material aïllant.
Perquè es produeixi l’efecte cal mantenir el sistema a una temperatura pròxima al zero absolut a fi que el superconductor presenti una resistència gairebé nulla El pas de corrent és afectat per la presència de camps magnètics pròxims Aquest dispositiu, conegut com a junció Josephson , permet de generar oscillacions de freqüència molt elevada i presenta diverses aplicacions pràctiques, alhora que obre noves possibilitats a l’electrònica ja que permet de fer circuits d’alta sensibilitat, capaços de detectar camps magnètics, etc, dins valors baixíssims, inapreciables amb altres…
mètode de Montecarlo
Matemàtiques
Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.
L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les…
càpsula
Música
En alguns aeròfons, element que protegeix la llengüeta.
Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta El cas més representatiu és el del cromorn , en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques En els flageolets , hom anomena càpsula una recambra situada abans del…
corró

Corró
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En diversos instruments de so programat, com per exemple les capses de música o els carillons mecànics, cilindre de fusta o de metall (generalment llautó), proveït de pues metàl·liques, ponts o grapes, que gira sobre el seu eix i que serveix per a emmagatzemar la informació necessària per a poder reproduir automàticament un fragment de música qualsevol.
En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El sistema de corró s’…
micròfon
Música
Aparell electroacústic que transforma l’energia sonora en energia elèctrica.
Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta circumstància…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina