Resultats de la cerca
Es mostren 1270 resultats
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
Ion Voicu
Música
Violinista i director romanès.
Estudià al Conservatori de Bucarest a partir del 1938 i debutà en un concert a la Ràdio d’aquesta ciutat el 1940 Posteriorment es perfeccionà amb George Enescu i David Ojstrakh al Conservatori de Moscou 1955-57 De tornada a Bucarest, l’any 1969 hi fundà l’Orquestra de Cambra, i del 1971 al 1982 hi fou director de l’Orquestra Filharmònica George Enescu, de la qual prèviament havia estat membre Feu gires internacionals de concerts com a solista i enregistrà obres d’Enescu i Ysaÿe Debutà a la Gran Bretanya l’any 1963 El 1995 creà una fundació amb el seu nom que, entre altres…
túnel aerodinàmic
Física
Cavitat (generalment un tub) per la qual hom fa circular aire a diferents velocitats, a fi de determinar els paràmetres aerodinàmics d’un cos que s’hi introdueix.
Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions, car l’expansió…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832, que Ferran…
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real (error absolut).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la…
crim contra la humanitat
Dret internacional
Acte delictiu consistent en l’agressió deliberada contra una població civil, realitzat com a part d’un pla sistemàtic o indiscriminadament.
Inclou l’assassinat i l’extermini, l’esclavització, la deportació, l’empresonament, la tortura, la violació, el segrest, la persecució de grups definits i altres delictes de similar gravetat Sovint és difícil de distingir-lo del genocidi , el qual, en principi, es dirigeix contra un collectiu prèviament definit que identifica les víctimes, tant reals com potencials La figura del crim contra la humanitat, en canvi, parteix de la individualitat de la víctima sense considerar-ne l’adscripció a cap grup El terme fou emprat per primer cop per les potències aliades de la Primera Guerra…
cronologia
Ecologia
En dendrocronologia, sèrie d’anelles de creixement dels arbres que es pren com a referència per comparar amb la sèrie objecte d’estudi.
S'obté a partir d’altres sèries d’anelles prèviament datades i sincronitzades Les cronologies es poden expressar en funció d’una escala temporal absoluta, és a dir, que ordena i situa els esdeveniment en el temps real, o bé relativa, és a dir, que estableix l’ordre cronològic dels diferents esdeveniments sense determinar quan tingueren lloc en el temps una cronologia és absoluta quan la seqüència d’anelles està perfectament datada respecte a un calendari civil A l’Europa central i a Irlanda s’han establert cronologies de més de 7 000 anys, cosa que ha permès datar amb precisió…
formigó

Treballadors aplanant formigó
© Corel - Jean Bruneau
Construcció i obres públiques
Material de construcció constituït per una barreja de grava, sorra i ciment pòrtland.
Aquesta barreja ha de tenir la proporció adequada perquè en resulti una massa compacta en què la sorra ompli suficientment els buits compresos entre la grava, i el ciment faci de lligant dels grans de sorra i la grava i ompli els espais compresos entre aquests materials Hom defineix les diverses menes de formigó segons la proporció en volum en què hi intervenen els diferents components el formigó 148 és fet amb un cabassat de ciment, quatre de sorra i vuit de grava L’adequada proporció dels ingredients fa que sigui més compacte i, doncs, més resistent Per a evitar que hi puguin restar…
Lluís Maria Anglada i de Ferrer
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari.
Llicenciat en filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació Des de 1997 és director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC Prèviament ha estat director de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya 1989-97 i professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques Actualment és membre del Consell General d’OCLC Online Computer Library Center, de la Comissió Executiva de LIBER Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche, del…
creacionisme
Biologia
Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i Alfred Russel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina