Resultats de la cerca
Es mostren 1468 resultats
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
alcohol amílic de fermentació
Química
Mescla de 3-metil-1-butanol i 2-metil-1-butanol, general ment en proporcions veïnes de 85-15, obtinguda rectificant oli de fusel i recollint la fracció que destil·la entre 128 i 132 °C.
D’olor desagradable, és emprat sobretot com a dissolvent, per a la preparació d’èsters amílics, per a la síntesi de productes farmacèutics i com a gelatinitzant d’explosius És molt més tòxic que l’alcohol ordinari i la seva presència en certs aiguardents contribueix notablement a llur toxicitat
Pietro Bubani
Botànica
Metge i botànic italià.
Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili
hidrogenocarbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, de gust lleugerament alcalí, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions feblement bàsiques), que es descomponen a 270°C.
Hom l’obté per tractament de solucions saturades de carbonat de sodi amb diòxid de carboni És emprat en la preparació de sals i begudes efervescents, com a llevat artificial, en medicina i com a component per a extintors És també conegut com a bicarbonat sòdic o, simplement, bicarbonat
carbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, higroscòpiques, solubles en l’aigua, que es fonen a 851°C.
Hom l’obté principalment mitjançant el procés Solvay Troba aplicació en la indústria del vidre, de la ceràmica i del paper, en el refinatge del petroli i en la preparació d’altres sals sòdiques Forma un decahidrat, conegut com a sal sosa o, simplement, sosa , emprat com a detergent
obturació
Odontologia
Restitució anatòmica i funcional de les estructures dentàries perdudes a conseqüència de la càries, mitjançant un material restaurador adequat.
Cal procedir a l’eliminació del teixit dentari malalt i a la preparació d’una cavitat amb unes característiques determinades de resistència, retenció i immunitat Els materials d’obturació més emprats són l’amalgama de plata, el ciment de silicat, les resines, l’or colat i cohesiu i la porcellana
òxid de propilè
Química
Líquid incolor, d’olor etèria, que bull a 34°C.
És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter Hom l’obté per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè Gaudeix d’una gran importància industrial i és emprat en la preparació del propilenglicol, de polièters, tensioactius i detergents i com a intermediari de síntesi
trioxà , 1,3,5-
Química
Trímer cíclic del formaldehid, anomenat també metaformaldehid.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua i els solvents orgànics, que es fonen a 60°C i bullen a 115°C Hom l’obté per destillació del formaldehid amb catalitzadors àcids, i és emprat en síntesi orgànica, com a desinfectant, en la preparació de polièters i com a combustible
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític
Joan Muntaner i Bujosa
Cronologia
Historiografia
Historiador i cronista de Palma.
Publicà centenars de documents en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lulliana , molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca Publicà, en collaboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum 1944
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina