Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Josep Espí i Ulrich
Música
Compositor.
Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida més tard 1895…
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després a la clerecia…
Joan Herp Morell

Joan Herp Morell (de gris)
Arxiu J. Herp
Vela
Regatista.
Destacà en la classe 420, navegant en equip amb Jordi Xammar, en la qual assoliren molts èxits nacionals Campionat d’Espanya juvenil, 2009 i 2010, i en categoria absoluta, 2010 Copa d’Espanya juvenil, 2008 i 2009, i en categoria absoluta, 2009 i internacionals, com el Campionat del Món juvenil ISAF 2010, 2011 o el Campionat del Món juvenil 2011 A partir del 2012 navegà en la classe 470, també amb Jordi Xammar, amb qui guanyà el Campionat del Món juvenil 2013, 2014 i el d’Europa juvenil 2014, i la Copa d’Espanya en categoria absoluta 2012, 2014 Rebé la distinció de promesa de l’…
Estadi Municipal Josep Maria Pallàs
Atletisme
Estadi d’atletisme de Vic, situat a la zona esportiva municipal.
Projectat per l’arquitecte Miquel Àngel Ordeig Mata, fou inaugurat el 1986 amb un encontre internacional entre les seleccions d’Escòcia, Galles i Catalunya La installació porta el nom de Josep Maria Pallàs, que fou el màxim impulsor de l’atletisme a la capital osonenca i que posà els fonaments del Club Atlètic Vic 1929, que hi té la seu La pista, de material sintètic, consta de vuit carrers i 400 m de corda Posteriorment, s’hi afegí una graderia per a més de 1000 persones i una recta coberta de 80 m, ideal per als entrenaments durant l’hivern Ha acollit l’organització del Campionat d’Espanya…
Eva Pérez Trujillo

Eva Pérez Trujillo
ARXIU E. PÉREZ
Atletisme
Marxadora.
Sorgida de l’escola de marxa de Viladecans, competí al Club Natació Barcelona, Cornellà Atlètic, Futbol Club Barcelona, Puma Chapín de Jerez i Ría Ferrol En categories júnior i promesa participà en Europeus i Mundials En categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya de marxa en pista 1995, 1997, 2001, 2002, i de 10 km 1999, 2000 i 20 km 2000 en ruta Als Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km 2000 Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, en uns Europeus 2002 i en tres Copes del Món i d’Europa de l’especialitat En 20 km s’imposà en els Campionats Iberoamericans…
Joan de Borja
Història
Duc de Gandia, com a successor del seu germà Pere Lluís; fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei.
El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els instigadors del crim foren els barons romans o el mateix Cèsar Borja ,…
Torelli
Llinatge noble italià de Ferrara que té per genearca conegut Salinguerra Torelli, que fou capità del poble l’any 1120.
Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà…
Mark Lewis
Art
Artista canadenc.
Treballa en films i vídeos Utilitza la tècnica cinemàtica comercial per a definir un cinema diferent i crea les seves pròpies pellícules en seqüències de curta durada, que anullen la necessitat del drama llarg Qüestiona la noció d’autor i d’història narrativa, la linealitat que comporta la successió tradicional d’esdeveniments i la promesa que “ha de succeïr” alguna cosa Juga amb el bagatge de l’espectador, i això fa que la sintaxi del cinema es comprengui de manera instintiva la tensió a través de la música, els jocs de càmeres, etc i altera el seu sentit, pervertint la lectura…
Aurembiaix d’Urgell
Història
Darrera comtessa d’Urgell de la primera estirp.
Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no tingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina