Resultats de la cerca

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner popular de…

Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de GF…

Imatges del festival de Woodstock De nom oficial Fira d’Art i Música de Woodstock i Exposició de l’Era d’Aquari, fou conegut com festival de Woodstock, ciutat a uns 70 km de distància on inicialment havia de tenir lloc, que finalment denegà el permís als organitzadors Amb una assistència multitudinària d’unes 450000 persones, significà un esdeveniment crucial en la música rock i contribuí a projectar el moviment hippy , la contracultura i el fenomen psiquedèlic Hi actuaren les figures i grups de pop, rock i folk capdavanters del moment Jimi Hendrix, Janis Joplin, Joan Baez,…

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…

Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…

El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de…

Germà gran d’ Antoni , Miquel ,  Bartomeu  i Francesc, es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a La Dulzaina , Revista Balear , La Ignorància  i La Roqueta , i també al Calendari Català de FP Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie de vuit narracions publicades a la premsa…

Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una…

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí diversos càrrecs no musicals…

El Museu del Blat i la Pagesia té l’origen en un primer fons històric i etnològic que l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere havia installat en una antiga casa del carrer Major al final dels anys cinquanta El 1975 i el 1976 s’hi sumaren les prop de 600 peces recollides per la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera en una crida que hom féu als pagesos el 1963, a instàncies del mateix Duran, per reunir objectes relacionats amb les feines i la vida al camp Actualment, aquest espai constitueix l’àrea de les colleccions d’art de Cervera i comarca, de les quals…