Resultats de la cerca

Participà en la primera expedició d’estudi etnogràfic a la terra de Baffin 1883-84, en la de la Colúmbia Britànica 1886-87 i fixà la seva residència als EUA el 1887 Ensenyà a la Clark University i a la Columbia University, i treballà al Chicago Natural History Museum El 1917 fundà l' International Journal of American Linguistics , on publicà els seus estudis sobre els indis kwakiutl Referent al problema de les possibilitats de difusió i assimilació dels trets culturals i racials, i al de l’explicació històrica de les dades assequibles, es decantà gradualment vers l’escepticisme…

Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de…

Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes pàgines, el portà a…

Quatre anys després, aconseguí reunir uns 7 000 títols i es regia per un consell assessor format per JM Bricall, I Molas, J Termes i J Fontana S’especialitzà sobretot en la documentació referent a l’etapa republicana i a la guerra civil, tot i que inclogué altres fons documentals com la collecció de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona Després de la mort del seu promotor, el 1994 quan posseïa més de 60 000 volums i importants colleccions documentals, passà a mans públiques per mitjà d’un conveni amb l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona Aleshores, juntament amb el fons del…

Fundat a la dècada de 1970, fou impulsat per Jaume Miró Montoliu Club referent en la formació de gimnastes, els primers que destacaren en l’àmbit estatal i internacional foren Aurora Morata i Josefina Gomáriz Al final dels anys setanta Jaume Miró i algunes de les esportistes més rellevants abandonaren el club, però aquest fet no implicà una decaiguda de l’activitat Montserrat Ubia i Cèlia Hernández en prengueren les regnes i aconseguiren un Campionat d’Espanya de clubs i una dotzena de títols individuals estatals en diverses categories Algunes de les seves gimnastes participaren…

Doctor en filologia germànica i professor d’estètica i teoria de les arts a la UPF En el camp de l’estètica ha publicat una reflexió sobre l’art contemporani i la crisi dels valors estètics a partir de l’obra del cineasta alemany HJ Syberberg a l’assaig Después de la decapitación del arte 1996 També és autor de La lupa de Beckett 2004 i ha escrit sobre W Benjamin i M Heidegger Com a poeta ha publicat Nou homenatges i altres problemes 2000 i La porta del darrera 2005 La seva primera novella, Una vida al carrer 2004, que guanyà el segon premi Lateral de narrativa, mostra les reflexions i el…

Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia

És obligatòria com el dimecres de Cendra o els divendres de Quaresma o optativa com els altres divendres de l’any, en què pot ésser traslladada a altres dies o substituïda per altres obres penitencials

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en narrativa del segle XIX i especialment en costumisme, tema sobre el qual publicà El costumisme en la prosa catalana del segle XIX 1992 —referent ineludible—, edicions de Robert Robert i Emili Vilanova, a més de l’antologia Quadres de costums urbans del vuit-cents 1987 o els capítols sobre el tema de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas vol 7, 1986 També ha estudiat altres autors del segle XIX, com Víctor Balaguer, Narcís Oller, Josep Yxart, Juli Francesc Guibernau C…

Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó Els Caràcters 1688, la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió Malgrat que retreu a la…