Resultats de la cerca

Situació L’església parroquial de Sant Salvador és situada als afores del poble de Granyanella, que s’emplaça en un indret encastellat a l’esquerra del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG520129 Granyanella és a uns 4 km de Cervera per la carretera LV-2141 MLIR Història Com totes les parròquies d’aquest sector, els orígens de Sant Salvador de la Granyanella es remunten al segle XI La parròquia de Granyanella ja es troba en les llistes de les parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII La primitiva advocació de l’església era Santa Maria i no pas Sant Salvador En la visita pastoral…

El tapís és un tipus de teixit destinat a la decoració d’interiors Difereix del teixit a la plana per la tècnica de realització, que s’anomena treball o tècnica de tapisseria El tapís es pot fer en dos tipus de teler vertical i horitzontal Un cop acabada la peça no és possible saber en quin tipus de teler ha estat fabricada Independentment de la classe de teler, el treball del tapís s’ha fet sempre manualment i es continua fent així El tapís, com a teixit, consta d’ordit i trama, i s’obté per l’encreuament d’ambdós L’ordit és el conjunt de fils parallels que es preparen en el teler Ha de…

Pesa uns 3,7 g amb llei de 23 quirats Al final del s XV valia 26 sous barcelonesos

El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16…

Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…

L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute…