Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita (Tilia platyphyllos): a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència (x 0,5); b detall d’una flor seccionada longitudinalment (x 3); c grup de tres carcèruls (x 2); d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles (x 3).
Eugeni Sierra
Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament. D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta; certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute (Corchorus); moltes es planten com a arbres d’ombra; i no podem oblidar que de les inflorescències dels tells (Tilia), se’n fa una infusió molt apreciada, la til·la, d’efectes sedants.
Els tells
Els tells, anomenats també til·lers, són els únics representants autòctons de la família.
Les flors del tell, amb els nombrosos estams ben visibles, es formen en grups o inflorescències al final d'un llarg peduncle que penja d'una mena de fulleta verda modificada que fa de paracaigudes quan arriba el moment de la dispersió del fruit madur.
Fototeca.cat / MC
El que es troba més estès és el tell de fulla gran (Tilia platyphyllos), que creix, de manera més o menys isolada, dins els boscos mixtos dominats per roures o freixes i en els quals tenen també un paper important molts altres caducifolis: moixeres, aurons, arç blanc, etc. Rarament fa boscos; només als vessants obacs de les valls més tancades dels Pirineus poden observar-se retalls de telledes. L’àrea de distribució del tell de fulla gran s’estén per tot l’estatge montà dels Pirineus, avança cap a migjorn per la Serralada Prelitoral fins al Montseny i, de manera discontínua, arriba a les muntanyes de Prades i a Penyagolosa. És un arbre caducifoli d’uns 25 m d’alçada, que té les fulles simples i esparses, cordiformes i amb el marge dentat i la base asimètrica; al revers del limbe s’aprecien perfectament els nervis molt ressaltats, fins i tot els de tercer ordre. Les flors, força aromàtiques, es disposen al capdamunt de peduncles axil·lars. Els tells són hermafrodites, i les seves flors tenen cinc sèpals, cinc pètals lliures, petits i poc acolorits, i nombrosos estams. L’ovari, súper, dona lloc a una núcula; però com que aquest fruit és pentacarpel·lar, alguns autors prefereixen donar-li un nom propi i llavors parlen de carcèrul.
Molt semblant a aquesta espècie, tant pel seu port com per la forma de les fulles, és el tell de fulla petita (Tilia cordata) també espontani als Països Catalans. Té les inflorescències disposades de manera que, en florir, són molt visibles i per això sembla molt més carregat de flors que no el tell de fulla gran.
Bé que aquests dos arbres, el tell de fulla gran i el tell de fulla petita, es poden trobar junts en alguns indrets, aquest últim es fa a les comarques més humides del Principat i es relaciona sobretot amb el faig i el roure pènol.