Resultats de la cerca
Es mostren 538 resultats
musicoteràpia
Música
Ciència que utilitza la música com a eina terapèutica.
La musicoteràpia té els seus orígens en els descobriments sobre els efectes curatius que exercia la música en els ferits de la Segona Guerra Mundial A partir d’aquell moment diversos països, com ara l’Argentina, Anglaterra, França i els EUA, implantaren l’ús de la musicoteràpia per a tractar pacients amb discapacitats físiques, sensorials i mentals, en pacients geriàtrics o terminals, psicòtics, autistes, alcohòlics, drogoaddictes, inadaptats, i com a palliatiu en situacions de dolor intervencions, parts, etc La musicoteràpia es basa en la utilització de la música i de les seves capacitats de…
El paisatge vegetal dels contraforts valencians de la Meseta (territori serrànic)
Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…
Sant Romà de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys Mapa 34–11253 Situació 31TCG675711 Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà MLlC-JAA Història La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell a banda d’…
baronia de Beniparrell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beniparrell (Horta del Sud), vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.
Xaló
Vista de Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del 1970 s’ha…
el Caroig
Massís de la serralada Ibèrica, a la meitat meridional del País Valencià, limitat al S per la vall de Montesa, a l’E per la canal de Navarrés i una línia que vers el N es prolonga fins a Millars, al N pel Xúquer i a l’W per la vall de Cofrents.
L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola de Bicorb, al…
Vincenzo Bellini
Música
Compositor sicilià.
Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’ornamentació…
Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el…
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de…
Les Rojales
Al sud de l’Hospitalet de l’Infant i de la platja de les Rojales hi ha un petit tram de costa rocosa encara prou ben conservat Anna Motis Les Rojales 210, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els darrers contraforts de les serres de Vandellòs vers la Mediterrània formen una costa d’erosió, integrada per abundants penyals poc elevats, intercalats amb cales sorrenques molt belles Així i tot, alguns punts del litoral es troben força malmesos, especialment a la zona de la central nuclear de Vandellòs El paisatge vegetal és dominat per comunitats mediterrànies de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina