Les Rojales

Al sud de l’Hospitalet de l’Infant i de la platja de les Rojales hi ha un petit tram de costa rocosa encara prou ben conservat.

Anna Motis

Les Rojales (2.10), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.

Els darrers contraforts de les serres de Vandellòs vers la Mediterrània formen una costa d’erosió, integrada per abundants penyals poc elevats, intercalats amb cales sorrenques molt belles. Així i tot, alguns punts del litoral es troben força malmesos, especialment a la zona de la central nuclear de Vandellòs.

El paisatge vegetal és dominat per comunitats mediterrànies de caràcter meridional, on abunden algunes espècies prou notables com, per exemple, el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) i Anagallis monelli. Per l’extensió que ocupen, destaquen les pinedes esclarissades de pi blanc, corresponents, en la seva major part, a brolles de romaní i bruc d’hivern amb albada (Anthyllido-Cistetum clusii). A la franja litoral apareix la comunitat de fonoll marí i Limonium gibertii (Chritmo-Limonietum gibertii) als roquissars, i alguns fragments de vegetació dunar (Ammophilion) a les cales.

Als ambients rupícoles són presents algunes espècies interessants com el falciot pàl·lid —que nidifica a les roques litorals—, la cotxa fumada i la merla blava, si bé els ocells més abundants són els característics de les brolles i pinedes seques: la tallareta cuallarga, els tallarols trencamates, de garriga i capnegre i la tòrtora.

La conservació d’aquesta àrea és complexa, ja que l’origen dels impactes negatius són força diversos: alt risc d’incendis, pedreres, hiperfreqüentació estival, etc., factors als quals se suma la presència de la central nuclear de Vandellòs.