Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
anàclasi
Literatura
En la mètrica clàssica, canvi de lloc d’una síl·laba curta o llarga, que trenca el ritme natural del vers i introdueix un efecte de contratemps.
reclam
Paraula o síl·laba que en els llibres antics hom solia posar al peu de cada pàgina i que era la mateixa amb què començava la pàgina següent.
proceleusmàtic
accent expressiu
Lingüística i sociolingüística
Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la duració i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
iambe
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega o llatina, dit també peu iàmbic, que consisteix en la combinació d’una síl·laba breu i una de llarga.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
L’escriptura
D’ençà de la invenció de l’escriptura a l’Orient Mitjà, concretament a l’antiga Sumèria entre el 3300 i el 2900 aC, algunes civilitzacions han dissenyat sistemes d’escriptura diferents per tal de representar gràficament la llengua oral i fer així durables els missatges verbals En aquest mapa es mostren els principals sistemes d’escriptura que s’utilitzen en l’actualitat arreu del món Els sistemes d’escriptura acostumen a dividir-se en alfabètics, sillàbics i logogràfics Els alfabets estableixen una correspondència entre les articulacions sonores mínimes d’una llengua i unes grafies que poden…