Resultats de la cerca

Altres anomalies acompanyants són esteatorrea, retinitis pigmentària, mala absorció, retard en el creixement, deficiència mental i alteracions neuromusculars La seva etiologia és desconeguda, però se sap que és de transmissió autosòmica recessiva És dita també síndrome de Bassen-Kornzweig

Hi ha disminució o abolició dels reflexos osteotendinosos, parestèsies i paràlisi flàccida En els casos més greus, poden ésser afectats els nervis cranials i la musculatura respiratòria Al líquid cefaloespinal hom troba, de manera característica, un augment de la concentració de proteïnes i una absència de cèllules dissociació albuminocitològica És anomenada també poliradiculoneuritis aguda i síndrome de Guillain-Barré

Es manifesta amb convulsions, mioclònia, incoordinació motora, ceguesa, sordesa i microcefàlia simptomatologia que és secundària d’una degeneració de l’escorça cerebral i d’una atròfia important de les circumvallacions cerebrals i de l’escorça cerebellosa És una malaltia de transmissió autosòmica recessiva, que es manifesta al primer any de vida i pot evolucionar cap a la demència i la mort en edat juvenil També se l’anomena síndrome de Christensen-Krabbe

Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875

De causa desconeguda, afecta especialment les persones més grans de 50 anys i té un curs crònic Hi destaca l’esplenomegàlia, l’hepatomegàlia i l’anèmia, amb signes de diseritropoesi a l’hemograma i presència d’eritriblasts i de mieloblasts síndrome leucoeritroblàstica És anomenada també metaplàsia mieloide

N'hi ha de dos tipus el del nounat, resultat d’una falta de tensioactiu pulmonar, i el de l’adult com a conseqüència d’una altra malaltia, pulmonar o no infeccions pulmonars, pancreatitis, necrohemorràgica, inhalació de tòxics, etc la síndrome té una gran mortalitat i el seu coneixement és una evolució contínua És activament investigada

L’estímul per a la producció excessiva d’aldosterona és a la suprarenal mateixa Es caracteritza per la presència d’hipertensió arterial diastòlica, poliúria resistent al tractament amb hormona antidiürètica, feblesa muscular i alcalosi hipopotassèmica S'anomena també síndrome de Conn

La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal

És anomenada també síndrome de Marfan