Resultats de la cerca
Es mostren 1978 resultats
cadinè

β-cadinè
©
Química
Cadascun dels nous sesquiterpens bicíclics isòmers, de fórmula C 1 5
H 2 4
, que es troben distribuïts en el gàlban i en els olis essencials de cubeba, de càdec i d’altres plantes.
L’isòmer més important, denominat β-cadinè, ha estat aïllat de l’oli de càdec, i obtingut per síntesi a partir del bisabolè
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…
Arthur Kornberg

Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment…
Miquel Àngel Pericàs i Brondó
Química
Enginyer químic.
Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles…
aldehid veràtric
Química
Aldehid aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en alcohol i èter i poc solubles en aigua, que es fonen a 44°C.
Hom l’obté per metilació de la vanillina, i és emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs
àcid bromoacètic
Química
Cadascun dels àcids derivats de l’àcid acètic per substitució d’un, dos o tres àtoms d’hidrogen per brom; especialment, l’àcid monobromoacètic [BrCH2 — COOH].
Són uns cristalls deliqüescents solubles en aigua i en alcohol, que es fonen a 51°C i bullen a 208°C És emprat en síntesi orgànica
anabolisme
Biologia
Conjunt de processos d’assimilació dels nutrients (substàncies simples) i la seva conversió en matèria vivent (substàncies complexes).
És, per tant, un fenomen constructiu, que inclou processos de síntesi i requereix energia Constitueix la primera fase del metabolisme S'oposa a catabolisme
oxalat d’etil
Química
Líquid incolor, immiscible amb l’aigua, que bull a 186°C.
Hom l’obté per esterificació de l’àcid oxàlic i és emprat com a dissolvent per a resines i en la síntesi d’α-cetoesters
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina