Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universidad Central de Madrid l’any 1953, s’especialitzà en dret processal civil i penal i en dret concursal suspensió de pagaments i fallida Del 1968 al 1969 fou secretari judicial del jutjat d’Inca Mallorca, i des del 1969 fins al 1992 de diversos jutjats de Barcelona L’any 1992 obtingué el càrrec de secretari judicial de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 1994, i després el càrrec de secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 2000 Entre les…

Cursà estudis d’arquitectura tècnica a l' ETSAB Ha treballat en el sector editorial director de DOPESA en el període 1978-80 Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE l’any 1978 Dins del partit, ha estat membre de la comissió executiva 1978-2004, secretari d’estudis i documentació 1978-80, secretari nacional 1980-82, secretari de l’àrea de política parlamentària 1982-2000 i de l’àrea de l' Estatut i lleis bàsiques 2000-04 Des del 2004 és president del Consell Nacional del PSC Del 1982 al 1997 fou membre del Comitè Federal del…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou…

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN 1953-…

Membre fundador de la Federació Catalana de Golf Fou secretari del Club de Golf el Prat i ostentà diversos càrrecs a la federació catalana, entre els quals destaquen el d’assessor jurídic i el de secretari general 1968-85 Fou nomenat president d’honor l’any 1988 Participà en l’organització de la Copa del Món disputada al Club de Campo de Madrid, fet que impulsà la pràctica del golf a tota la península

Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio

Cap al 1934 ingressà en les joventuts comunistes, de les quals esdevingué secretari general el 1935 Llicenciat en dret, fou empresonat 1937-38, 1940 i 1949-60 pel règim de Salazar El 1960 s’evadí i s’installà a Moscou Secretari general del partit comunista 1961, l’any 1974 tornà a Portugal, on fou ministre sense cartera 1974-75 S'oposà a l’eurocomunisme, tot mantenint una fidelitat estricta a l’URSS

Vescomte Morley of Blackburn Editor de Fortnightly Review 1867-82 i de Pall Mall Gazette 1880-83, i membre del Liberal Party, fou primer secretari per a Irlanda 1886 i 1892-94 i participà en l’elaboració del Home Rule Fou secretari d’estat per a l’Índia 1905-10, on introduí reformes liberals És autor d’estudis sobre Voltaire 1872, Rousseau 1873, Diderot and the Encyclopaedists 1878 i d’una Life of Gladstone 1903

Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional 1945 i fou ministre de la zona recuperada 1945-49 Acusat de nacionalisme, fou destituït 1949 i arrestat 1951 Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central 1971