Resultats de la cerca
Es mostren 4562 resultats
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren…
comtat d’Egmont
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida sobre la vila i castell homònims (Països Baixos) el 1424 a Joan (II) d’Egmont dit el de les Campanetes (mort el 1451), senyor d’Egmont i d’IJsselstein i comte del Sacre Imperi.
Es casà amb Maria d’Arkel, hereva del ducat de Geldern i del comtat de Zutphen, en els quals la succeí llur fill gran, Arnold I El fill segon continuà el llinatge i la casa comtal d’Egmont Guillem IV d’Egmont mort el 1483, segon comte d’Egmont, senyor de Buren 1472 i baró de Baer per la seva muller Waldburga de Moers Llur fill Joan III d’Egmont mort el 1516, tercer comte d’Egmont, fou stathouder d’Holanda, de Zelanda i de Frísia i fou avi de Lamoral I d'Egmont El fill d’aquest, Lamoral II d’Egmont , vuitè comte mort el 1617, vengué Egmont 1607 als Estats Generals, i fou besoncle…
carta de franquesa
Història del dret
Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.
Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model,…
Vuk Branković
Història
Feudatari serbi, senyor de Pristina.
Segons tradició, traí el seu país a la batalla de Kosovo Polje 1389 Fou mort pels turcs El seu nom perdurà com a símbol d’ignomínia en el folklore serbi Fou cap de la dinastia implantada a Sèrbia en la persona del seu fill Jordi
Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya
Història
Senyor de Mallorca (1184-85).
Fill i successor d’Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya Quan decidí d’acceptar el vassallatge que li proporcionà Abū Ya'qūb Yūsuf, fou deposat pel poble El seu germà ‘Alī ocupà el seu lloc però, deixant Ṭalḥa de regent, partí cap a Bugia el mateix any 1184 Amb la intervenció d’ibn Ruburṭayr, Muḥammad recuperà el poder 1185 i, sembla, reconegué la sobirania almohade Tornat a deposar a Mallorca, fou nomenat pel califa Almansor governador de Dénia, on morí
Pere de Montcada i de Lloria
Història
Senyor de Llagostera i Vilobí.
Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit que feia la…
Galeazzo (II) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-78).
Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca
Jimeno de Foces
Història
Noble aragonès, senyor de Foces.
Fou un dels membres principals del consell reial de Jaume I de Catalunya-Aragó Assistí a les conquestes de València 1238 i de Xàtiva 1244 i al signament del tractat d’Almirra 1244 Fou jutge en la disputa entre Jaume I i l’infant Alfons, juntament amb uns altres nobles El 1257 Jaume I el nomenà procurador reial del Regne de València Contribuí econòmicament a la frustrada expedició de Jaume I a Terra Santa 1269
Shāh Mūr Swatī
Història
Senyor del Caixmir (1334-39).
Fou un aventurer musulmà d’origen afgà que entrà al servei del sobirà hindú Sinha Deva i que, sota el nom de Shams al-Dīn, es constituí amo del país L’entronització de Shāh Mūr Swatī i dels seus descendents significà la islamització del Caixmir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina