Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i sarsueles com…

Es matriculà a la Hochschule für Musik de Breslau, on estudià flauta, direcció i composició El 1938 inicià la seva carrera com a solista al mateix temps que començà a fer classes al Mozarteum de Salzburg El 1941 fou contractat com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Munic Acabada la guerra, fou professor de la Nordwestdeutsche Akademie de Detmold fins el 1953 A partir del 1950 començà a actuar regularment fora d’Alemanya El 1953 fundà l’Orquestra Pro Arte a Munic, amb la qual feu gires arreu del món També fundà el Festival de Pasqua de Lorda, que dirigí durant vint anys, i fou director…

Estudià al Conservatori de Praga, i posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb G Szell a l’Acadèmia Alemanya de Música de la capital txeca El 1934 ingressà a l’Òpera Alemanya de Praga com a assistent de G Szell, i el mateix any debutà dirigint La Traviata Des del 1933 fou pianista del Trio Txec, activitat que mantingué fins el 1942, malgrat l’exili londinenc del grup de l’any 1938 En 1943-45 fou director musical de l’Òpera Carl Rosa a Londres, i el 1946 anà a Glasgow per dirigir l’Orquestra Nacional Escocesa durant sis anys Fou titular de l’Orquestra Simfònica de…

A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die Meistersinger von…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els…

En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot Stravinskij i…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’…

Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, RStrauss i Mahler Fou deixeble d’AZemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica ANikisch, Felix Weingartner donaren a conèixer les seves composicions simfòniques En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates 1916, Violanta 1916 i, sobretot, Die tote Stadt…

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…