Resultats de la cerca

Fill d’un refugiat polític italià Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood En una primera etapa 1845-58 pintà aquarelles amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús L’única tela d’aquest moment és La infantesa de la Mare de Déu 1849, National Gallery, Londres El 1859 tornà a la pintura a l’oli Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa Elisabeth Siddal…

Situació Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès J Moner El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol Mapa L39-12296 Situació 31TDG895587 Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al…

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…

Vida Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany Entre el 1663 i el 1669 estudià amb JB Lully i altres mestres a París A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A Corelli Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació detallada als…

Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…

Situació Vista d’aquest edifici, en un estat de ruïna molt avançat ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al costat del conjunt de l’abandonat i també ruïnós mas de Vilamoneda, situat sobre un replà al marge esquerre del Rialb, prop del mas Soler Mapa 34-13329 Situació 31TCG521506 Per a anar-hi, cal prendre la pista que va de Gualter a Pallerols per Sòls de Riu i Polig Passada la cruïlla de Polig, hi ha el trencall que baixa cap a la vall i porta en uns 100 m al mas de Vilamoneda, perfectament visible des de la pista principal Església Planta del temple, d’extrema …

Situació Petita església d’absis i nau, reforçada a la banda de migdia per tres contraforts ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al petit agregat dels Masos de Sant Martí, situat a uns 3 km del nucli de Covet JAA Mapa 33-12 290 Situació 31TCG403628 Història No s’han conservat notícies documentals d’aquesta església, que l’any 1904 consta com a sufragània de Santa Maria de Covet encara que podria tractar-se de l’església de Sant Martí que est in campo Lordani , la qual fou donada a l’església de Santa Cecília del monestir d’Elins en la seva dotació de l’any 1080 MLIC Església Planta de…

Situació Interior de l’església, que té part de la volta esfondrada ECSA - A Roura Vista exterior d’aquesta malmesa església castellera, un edifici dels darrers moments de l’art romànic ECSA - A Roura L’esglesiola de Santa Anna és situada a una vintena de metres a l’W del castell d’Aguilar, fora del seu recinte murat Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història De la petita església de Santa Anna, que havia estat la capella de la fortalesa d’Aguilar, es disposa fins avui dia…

Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut Visqué a Metz, on fou deixeble de Joseph Valette de Montygny —un reconegut compositor de motets i música religiosa—, i posteriorment es traslladà a Nancy A vint-i-quatre anys obtingué un càrrec reial a Perpinyà, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana El 1724 s’installà definitivament a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux, al sud de París…