Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
presseguer
presseguer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs
) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.
És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat havien…
reina de les flors
Botànica
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies, de tiges columnars i costades, amb espines agrupades en arèoles tomentoses, situades al llarg de cada costa, i amb flors grosses, solitàries, sèssils i vermelles, que s’obren en fer-se de nit.
Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
ericàcies
Erica multiflora
Thistle-Garden (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per unes 1.500 espècies de plantes arbustives i rarament arbòries, generalment perennifòlies, de fulles enteres, de flors tetràmeres o pentàmeres, actinomorfes hermafrodites i comunament gamopètales, solitàries o en raïms, i de fruits en càpsula, baia o drupa.
Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron ponticum…
Les zignematofícies o conjugades
Cloròfits continentals de les classes de les zignematoficies 14-21 i cloroficies 1-13 14 Zygnema tenue x 300 15 Mougeotia acadiana x 1200 16 Closterium pseudolunula x 400 17 Staurastrum paradoxum a visió apical b visió frontal x 900 18 Staurastrum lunatum x 750 19 Micrasterias radiata a visió frontal b visó apical x 400 20 Cosmarium hammeri x 500 21 Cosmarium ornatum a visió frontal b visió apical x 500 1 Ulothrix zonata x 600 2 Stichococcus bacillaris x 750 3…
Les proliferacions de meduses
Aurelia aurita és una espècie cosmopolita Acostuma a moure’s en eixams i és freqüent a les costes Al sud-est asiàtic és una de les meduses més consumides, però a Europa aquests cnidaris encara no tenen la consideració de producte alimentari Aquesta situació permetria aprofitar els episodis de proliferacions Eduardo Obis Els últims anys, la presència d’eixams de meduses a les costes mediterrànies s’ha convertit en un fet ben conegut pels banyistes a l’estiu i molt comentat pels mitjans de comunicació Però, lluny de ser un fenomen exclusivament estival, les proliferacions es produeixen durant…
pebrotera
Pebrotera
AfroBrazilian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds
taxodiàcies
Sequoia (Sequoiadendron giganteum)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de pinals integrada per arbres sovint enormes, de fulles aciculars, esquamiformes o en forma d’alena, arranjades en hèlix, de flors masculines estrobiliformes, solitàries o en grups, i de cons lignificats, amb esquames seminíferes, que duen de 2 a 9 llavors, i amb esquames tectrius.
Comprèn unes 20 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord Pertanyen a aquesta família la criptomèria Cryptomeria japonica , la sequoia Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum i el taxodi Taxodium sp
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
orella d’os
orella d’os
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta, ovades o rombals, rugoses, peloses a l’anvers i llanoses al revers, de flors de color violeta fosc, amb el centre groc ataronjat, solitàries o en petits grups, sobre peduncles, i de fruits capsulars.
Endèmica dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques, es fa exclusivament a les roques calcàries ombrívoles En medicina popular és usada com a pectoral