Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
trast
Trasts de guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tira, o filet, de diferents materials disposada transversalment sobre el diapasó d’alguns instruments de corda pinçada o fregada.
Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les violes de gamba,…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…
Eugeni Bonet i Albero
Cinematografia
Expert en cinema experimental i curador.
Vida Autodidacte, estudià disseny gràfic i llenguatge audiovisual A partir del 1973 intervingué com a autor i collaborador en la realització de films en formats subestàndard i vídeos experimentals Impulsà i coordinà el llarg collectiu En la ciudad 1975-76 restauració i reedició en vídeo, 1997 Juntament amb Eugènia Balcells, Manuel Huerga o Juan Bufill constituí el grup Film Vídeo Informació, que edità la revista "Visual" 1997-78, dos núm Per a la televisió realitzà l’assaig Marcel Duchamp entre nosaltres retard en vídeo 1986-87, llargmetratge experimental i el fresc Lecturas de Cirlot 1997-…
demarètion
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Siracusa en 480-479 aC en honor de Demàrete, muller del tirà d’aquella ciutat.
El seu valor era equivalent a 10 dracmes àtiques
parrell
Viticultura
Guix en pols que hom tira sobre el raïm, abans de trepitjar-lo, o al vi, per donar-li coloració.
entredós
Tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc, que hom posa com a adornament entre dues peces de roba.
careta
Tiradora amb careta
(CC0)
Esport
En esgrima, gorgera i filat metàl·lic vorejats de cuir que s’adapten al rostre per mitjà d’una tira elàstica.
Partènope
Mitologia
Sirena que, desesperada per la insensibilitat d’Ulisses al seu cant, es tirà a la mar amb les seves germanes.
El seu cos hauria arribat a la Campània, on fou edificada Partenopea, anomenada posteriorment Neàpolis Nàpols
fuet
Música
Instrument de vent que consta d’un mànec en un extrem del qual hi ha lligada una tira de cuir.
El so és produït pel moviment ràpid i sec del cuir en l’aire En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure per desplaçament
tireta
Cordó o tira capçada amb llauna o altre material resistent usada per a cenyir el gipó o altres peces de vestit.