Resultats de la cerca

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de…

Aquesta església degué ser només una capella eremítica del terme del castell de Rúbies, vinculada a través de la parròquia de Santa Maria al monestir de Santa Maria de Meià No és clar si en la relació de parròquies que formaren part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095, en l’esment de les esglésies de Rúbies amb les seves pertinences, cal incloure o no la de Sant Julià, ja que en el terme també hi havia la de Sant Quirze de la Grallera D’aquesta església, no se’n té cap més referència fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Meià tenia l’…

Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el deduïm del…

La capella de Sant Martí, unida al mas de les Caselles, és situada al terme d’Organyà En el Spill … del vescomtat de Castellbò, el mas de les Cazelles , habitat per Pere de les Cazelles, s’incloïa a la batllia de Nargó, en el quarter d’Organyà L’any 1860 és documentada dins del terme d’Organyà la masia de les Caselles, on, es diu, passà la nit el comte d’Espanya abans de ser assassinat L’any 1071 hi ha documentada la donació d’un alou, amb les seves cases i terres, situat “ in valle Kapudensi, in apendicio Sancte Marie Organiensi sive in apendicio Sancti Martini de Kastes …” Les afrontacions…

Tot i que les primeres mencions de l’església daten del final del segle IX, la primera referència explícita de la parròquia de Sant Esteve de “ Rivo de Cotum ” —topònim que reflecteix una zona de sediments arrossegats per les riuades—, la trobem l’any 1064 en el testament d’un preceptor de l’església de Girona Des del seu inici va pertànyer a la jurisdicció dels Vilademany, dependents dels vescomtes de Cabrera, fins que al 1242 passà a Pere de Gombau qui, alhora, la cedí a Guillem de Guifret A la mort d’aquest noble osonenc, l’any 1256, passà a la Pia Almoina de la catedral de…

No gaire lluny de Penafel, però separat pel torrent de Mata-rectors, hi ha el barri d’Espitlles El lloc, dins del castell d’Olèrdola, s’esmenta l’any 974, data en què era possessió de Sant Pere de Roda El topònim entra de ple dintre la semàntica toponímica castellera, com a lloc de guaita o talaia D’això es desprèn l’existència al segle X d’una torre, la qual en segles posteriors s’engrandí i s’anomenà castell, com consta en documents del segle XVIII Avui dia no queda cap vestigi de la torre ni se sap l’indret on era dintre del nucli d’Espitlles Hi ha una casa del lloc anomenada…

Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu…

El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà…

El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…

El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols de Cadí El “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predicti kastri habebat” fou llegat per Bernat Ermengol “Bernardi Ermengaudi” al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum major , en un document del maig de 1048 També s’hi indicava que el castell passaria al seu fill, que el tindria sota la tutela del comte La vinculació d’aquest document amb el topònim és confirmada pel fet que el testamentari fa altres…