Resultats de la cerca

Aquesta església degué ser només una capella eremítica del terme del castell de Rúbies, vinculada a través de la parròquia de Santa Maria al monestir de Santa Maria de Meià No és clar si en la relació de parròquies que formaren part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095, en l’esment de les esglésies de Rúbies amb les seves pertinences, cal incloure o no la de Sant Julià, ja que en el terme també hi havia la de Sant Quirze de la Grallera D’aquesta església, no se’n té cap més referència fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Meià tenia l’…

Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el deduïm del…

No gaire lluny de Penafel, però separat pel torrent de Mata-rectors, hi ha el barri d’Espitlles El lloc, dins del castell d’Olèrdola, s’esmenta l’any 974, data en què era possessió de Sant Pere de Roda El topònim entra de ple dintre la semàntica toponímica castellera, com a lloc de guaita o talaia D’això es desprèn l’existència al segle X d’una torre, la qual en segles posteriors s’engrandí i s’anomenà castell, com consta en documents del segle XVIII Avui dia no queda cap vestigi de la torre ni se sap l’indret on era dintre del nucli d’Espitlles Hi ha una casa del lloc anomenada…

Aquest temple, avui desaparegut, consta que era situat a l’extens paratge de les Brugueres dit antigament Moranells, a poc més d’1 km al sud-oest de la vila de Morellàs, en terres del mas Marill, on el recorda el topònim la Vinya de la Capella L’any 1376, Pere Pagès, de Sant Joan de Pladecorts, llegà 12 diners a l’església de Sant Joan de Maurellanells És citada també en altres documents dels anys 1400 i 1406 amb els noms de capella Sancti lohannis de Maurellaneliso de Maurelanells Si bé hom ha afirmat que fou destruïda al final del segle XIX, Francesc Montsalvatje l’any 1914 l…

L’emplaçament d’aquesta església resta una incògnita per molts motius Certament, el topònim Parets Altes s’associa amb Fontova, però cal no oblidar que l’any 1094 Gerberga d’Adons concedí l’honor de Parets Altes al bisbe d’Urgell Sigui com vulgui, un inventari del segle XII del monestir de Santa Maria de Lavaix consigna, “ David et Herilla uxor sua cum infantibus dederunt ecciesiam Sancti Martini de Parietibus Altis ” I quant a això, el cartoral de Santa Maria de Lavaix recull dos instruments del començament del segle XII el primer fa referència a una convinença feta entre el…

El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època…

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de…

Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu…

El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà…

Situació El Camp de les Lloses és un terreny del vessant oriental del puig de Torrecuques, al cim del qual s’han fet troballes d’època ibèrica i romana Pertany als contraforts de la serra de Sant Andreu i és a uns 500 m de la ciutat ibèrica vers migdia i vora la riba sud-occidental de l’estany desaparegut d’Ullastret A prop passa el vell camí d’Empúries, del qual, més a migjorn, sota el puig de la Garriga, resta un tram enllosat Mapa 334M781 Situació 31TEG075188 Hom pot arribar-hi des del poble d’Ullastret, pel camí vell de Palau-sator, que actualment surt de la carretera de Canapost a Serra…