Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Sant Patllari (Porqueres)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, del final del període romànic J Moner L’ermita de Sant Patllari és emplaçada a la part més alta de la muntanya del mateix nom, en un lloc que do mina les valls de l’entorn i el pla de Banyoles, a 648 m d’altitud Mapa L38-12295 Situació 3LTDG763624 Per arribar-hi cal anar de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau just a la sortida de Banyoles cal prendre la carretera senyalitzada en direcció a Pujarnol aquesta és asfaltada en la seva major part, però el darrer tram abans de Pujarnol és una pista de terra Abans d’arribar a…
priorat de Manlleu
Canònica
Canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu, establerta a l’església parroquial de la vila de Manlleu (Osona).
El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el 1592…
L’intestí prim
Anatomia humana
L’ intestí prim és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 6 i 7 metres de llargada aproximadament i entre 2 i 4 cm de diàmetre, que descriu nombroses flexuositats en forma de U, anomenades nanses intestinals , i que s’estén des de la regió pilòrica de l’estómac fins a l’intestí gros, amb els quals comunica respectivament per dalt i per sota La funció principal que li correspon és digerir el contingut evacuat des de l’estómac i absorbir les substàncies nutritives que l’organisme necessita L’intestí prim, que es troba íntegrament en la cavitat abdominal, consta esquemàticament dels següents…
trialera

Trialera
© Honda
Ciclisme
Esports de motor
En els esports de motor i en ciclisme, tram d’un circuit marcat sobre un terreny accidentat que presenta moltes dificultats per a superar-lo.
En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4
fortspinnung
Música
Terme encunyat pel musicòleg austríac Wilhelm Fischer (1886-1962) per a designar el procediment formal de continuació que permet l’extensió d’un tram melòdic.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de suposar un…
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana…
l’Aude

L’Aude al límit entre el Capcir i el Donasà (Occitània)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc del Llenguadoc, de règim mediterrani (223 km de longitud; 5 300 km 2
de conca).
Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí…
llaç local per ràdio
Telecomunicacions
Bucle d’abonat sense fils.
És una alternativa per a evitar l’estesa de cables de coure en l’últim tram de les línies telefòniques, les que uneixen l’última central de commutació amb els abonats A més, pot efectuar les funcions d’un sistema d’accés ràdio punt-multipunt un emissor i molts receptors de banda ampla, conegut genèricament com a sistema LMDS Local Multipoint Distribution Service , i amb una velocitat de transmissió de fins a 2 Mbps per enllaç Una xarxa WLL consta d’un conjunt d’estacions base, que concentren el tràfic rebut dels diferents abonats i l’envien a les centrals telefòniques de commutació a través…
Ferrocarrils de Catalunya
Les modernes unitats dels Ferrocarrils de Catalunya/span>
© Fototeca.cat
Companyia creada el 1912 per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell.
Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona el 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa 1919 i a Sabadell 1922 Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via 1435 mm, i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses En el seu accionariat prengué una forta participació…
Pierre Georges Latécoère
Aeronàutica
Industrial francès.
Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el correu creuà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina