Resultats de la cerca
Es mostren 3409 resultats
cotorra

Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus)
Nicolas Olejnik (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom comú de diferents ocells grimpadors de l’ordre dels psitaciformes, especialment dels que pertanyen al gènere Amazona.
Són molt semblants al papagai, bé que unamica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930
Les gomfàcies
Aquesta família comprèn una sola espècie, el got de vi Gomphus clavatus , que creix isolada o en grups, en boscos de coníferes, i, més rarament, boscos mixtos, als estatges montà i subalpí Els cossos fructífers són cilíndrico-cònics, claviformes, aplanats superiorment, a vegades unamica deprimits, de color violaci, amb tons lleugerament ocracis o bru grisosos en envellir L’himeni presenta plecs gruixuts, anastomitzats La part basal és llisa i finament feltrada
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús del gerundi…
condensador

A d’alt, esquema d’un condensador pla; al centre, condensador ceràmic; a baix, símbol del condensador amb el senyal d’entrada i la resposta de sortida
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dos conductors o armadures separats per un dielèctric, caracteritzat per posseir una capacitat determinada que depèn de la superfície de les armadures, de llur separació i del tipus de dielèctric.
El primer tipus de condensador ideat fou l' ampolla de Leiden , posteriorment perfeccionat els condensadors emprats actualment són de tipus molt diversos segons llur dielèctric hi ha condensadors d’aire, de paper, de tàntal, de mica, ceràmics, electrolítics, etc segons llur forma o disposició poden ésser plans, cilíndrics, de disc, etc i quant al valor de llur capacitat poden ésser fixos, variables o ajustables En els circuits electrònics els condensadors compleixen diverses missions així, hi ha condensadors de filtració, de pas, de sintonia, d’acoblament, de blocatge , etc En…
giponer | giponera
Història
Menestral dedicat a la confecció de gipons.
Els giponers constituïen una professió minoritària, unamica subordinada al gremi de sastres, com els calceters i els peiers A Barcelona la formació del gremi tingué lloc el 1456, bé que hi havia una reglamentació tècnica municipal del 1330 Posteriorment els giponers de Barcelona, com els de València, es fusionaren amb el gremi de sastres, més nombrós i més ben organitzat A València la unió es produí el 1604 i els giponers hi conservaren l’autonomia com a braç separat i una participació proporcional en l’administració del gremi…
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també…
Montserrat
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividida Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard
salmònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos fusiforme amb línia lateral visible i aleta adiposa darrere la dorsal, sense barbes i amb escates.
Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és unamica ataronjada
Antoni Guansé i Brea
Pintura
Pintor.
Es presentà a Barcelona el 1950 i hi exposà el 1952 i el 1953 Collaborà sovint amb Marc Aleu i Josep Guinovart El 1952 s’installà a París, i el 1963 rebé el Prix de la Critique Exposà repetidament a Perpinyà i mantingué un taller al mas del Gall, prop de Ceret Tornà a exposar a Barcelona el 1968 Després d’una etapa informalista tornà a la figuració, fent caps i nus femenins molt estilitzats i unamica arcaïtzants
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina