Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Uruguai 2018
Estat
El país va continuar vivint en una situació de relatiu benestar sota la presidència de Tabaré Vázquez, del Frente Amplio Durant la seva presidència s’han aprovat mesures capdavanteres com la llei de protecció de la població transgènere i la reforma de les pensions dels militars, considerades privilegiades Tanmateix, la classe mitjana es va queixar de la creixent pressió fiscal, l’augment del cost de la vida, l’estancament de la reforma educativa i, en general, de la inexistència d’oportunitats laborals El país, tot i rebre una important taxa d’immigració estrangera, pateix una emigració de…
Àngels Aymar i Ragolta
Literatura
Actriu, autora i directora de teatre.
Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…
,
Juan Gutiérrez de Padilla
Música
Compositor mexicà d’origen andalús.
Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres polifòniques…
Francesc Aguiló i Torraldel
Cinematografia
Actor i director.
Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de Periquito…
Jordi Estadella i Gràcia

Jordi Estadella i Gràcia
© COMRàdio
Periodisme
Locutor i presentador de ràdio i televisió i doblador.
S'inicià professionalment a Radio Juventud, on participà en diversos programes com ara Sacapuntas i Las alegres mañanas El 1973 s’incorporà al programa Mil por mil , en el qual la seva recreació del personatge Tito B Diagonal aconseguí una gran popularitat S'inicià en el doblatge el 1977, i posà veu a un gran nombre d’actors, tant a la televisió com al cinema al llarg de la seva carrera professional Després de dos anys amb Luis del Olmo Marote al programa Protagonistas 1983-85 de la Cadena COPE , passà a la televisió, mitjà en el qual debutà el 1985 en els programes Piano Bar , amb guió de…
Constantino Romero García
Ràdio i televisió
Periodisme
Teatre
Locutor, doblador, presentador de televisió i actor.
Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…
Agustín Ibarrola Goicoechea
Pintura
Pintor basc.
De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz El 1956 s’installà a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el collectiu Equipo 57 Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos empresonat en…
El frente infinito
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria…
Club de Futbol Damm
Futbol
Club de futbol del districte de Nou Barris de Barcelona.
Fundat l’any 1954, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de treballadors de la fàbrica de cerveses Damm , que reberen el suport de l’empresa des del 1952 El primer president fou Antoni Carrera Des de l’origen es dedicà al futbol formatiu Començà amb un equip juvenil i amb el pas dels anys creà nous equips en categories inferiors, convertint-se en un dels referents del futbol de base català Del seu planter sorgiren futbolistes com Pepín, José Manuel, Paquito, Jaume Creixell, Àlex Fernández, Toni Velamazán, Víctor Vázquez, Sergio García, Curro Torres, Cristóbal Parralo, Dani García o…
Juan Villoro
Literatura
Escriptor mexicà.
Estudià sociologia a la Universidad Autónoma de Mèxic i posteriorment fou realitzador i presentador del programa de ràdio ‘El lado oscuro de la luna’ 1977-81 i agregat cultural a l’ambaixada de Mèxic a Berlín de l’antiga República Democràtica Alemanya 1981-84 Posteriorment collaborà en publicacions diverses, i impartí cursos de literatura i escriptura creativa a l’Instituto Nacional de Bellas Artes i la Universidad Nacional Autónoma És autor, entre d’altres, de les narracions La noche navegable 1980, Albercas 1985, La casa pierde 1999, premi Xavier Villaurrutia i Los culpables 2007, de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina