Resultats de la cerca

Era fill i deixeble d’ Antoni Batllori i Jofré Publicà acudits sobre temes d’actualitat en la premsa periòdica El Noticiero Universal , Avui  i El País , on signava Tonight i en revistes El Jueves , El Papus  i El Triangle , amb un estil marcadament caricaturesc Des del 1994 collaborà a La Vanguardia  amb la tira diària d’humor polític “Ninots” És autor d’alguns volums de reculls de les seves tires, entre els quals  Pobres abuelos 1992,  Ninots La política de 1999 en tiras 2000, Pujol, 1995-2003 2003 i Aznar 2004 També treballà en el camp del cinema, especialment l’infantil,…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis ,  Carlos , Manuel,  Enrique  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de…

Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents…

Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme, dels quals fou…

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra…

Segon comte de Godó, presidí el diari La Vanguardia 1931-87 En l’àmbit esportiu, dirigí el Reial Club de Tennis Barcelona 1935-60, del qual fou nomenat president vitalici com a reconeixement de la seva tasca a l’hora d’impulsar l’actual seu social i les pistes del club i la creació del Trofeu Comte de Godó 1953 Cofundà el Saló Nàutic Internacional de Barcelona l’any 1963, presidí el Reial Club Nàutic de Barcelona i creà el Trofeu Comte de Godó de vela el 1974 Fou també vicepresident de la delegació de Catalunya del Centre d’Investigacions d’Activitats Subaquàtiques Rebé l’Orde…

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el Ralli de…

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana  fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com  Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica apassionada 1985, El…

Diplomat per la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a Berlín i fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek Ingressà a les joventuts de la Lliga 1935 i s’associà a Francesc Cambó Perseguit el 1936, s’exilià a França En tornar dugué uns serveis d’estudis de Cambó i dirigí l’editorial Alpha 1947-56 Adscrit a l’escola de l’economia liberal, és autor de diversos estudis i collaborà sovint amb articles de fons en La Vanguardia President de l’Institut d’Estudis Europeus, fou un dels promotors de l’acostament als mòduls neocapitalistes i…

Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’Exposició…