Resultats de la cerca
Es mostren 923 resultats
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que…
pavelló

Pavelló de saxòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Eixamplament de l’extrem inferior del tub d’alguns aeròfons, que incrementa radicalment el diàmetre interior en un recorregut lineal de pocs centímetres.
Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin…
envasadora

Màquina envasadora de productes alimentaris en recipients de plàstic
© Fototeca.cat
Alimentació
Tecnologia
Transports
Màquina automàtica per a omplir, tancar i sovint etiquetar un envàs determinat (bosses de paper o de plàstic, pots, etc).
Per a matèries pulverulentes o en pasta és freqüent un sistema d’envasament que consisteix a aspirar el producte per un cilindre que bascula i expulsa la càrrega mitjançant un èmbol, i retorna després a la posició inicial hom aconsegueix la variació de la càrrega graduant el recorregut de l’èmbol Per a matèries que flueixen per llur propi pes, hom empra generalment màquines amb aparell mesurador de volum o pesador, alimentat de manera intermitent amb el material a envasar i que, un cop seleccionada la quantitat necessària, la buida dins l’envàs ja preparat En certes tècniques d’envasament de…
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les…
afinació
Música
Acció de modificar les freqüències associades a les notes que emet un instrument per tal d’ajustar-les a un sistema d’afinació predeterminat.
L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l…
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment més emprat…
zona de cisalla
Geologia
Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.
Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a…
diagrama d’Ostwald
Física
Diagrama utilitzat per a determinar les condicions d’una combustió òptima a partir de les dades que proporciona una anàlisi dels fums.
Per a construir el diagrama, que té forma triangular, hom representa en ordenades el percentatge de CO 2 i en abscisses el percentatge de O 2 , i dibuixa els punts corresponents als percentatges màxims de CO 2 i O 2 en els fums d’un combustible determinat quan no hi ha excés d’aire Aquests dos punts, juntament amb el punt d’abscissa 21 corresponent al percentatge màxim possible d’oxigen determinen els vèrtexs del triangle Hom traça també les línies d’excés d’aire constant i de CO constant, que són dues famílies de rectes paralleles L’anàlisi dels fums permet de situar el punt del diagrama…
Algol
Astronomia
Estel doble, format per dos estels separats uns 10 milions de quilòmetres, a la constel·lació del Perseu.
Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una distància mitjana…
termòmetre

Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina