Resultats de la cerca

Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins

La seva formació musical anà a càr rec d’Antoni Sala, mestre de capella de la catedral de Lleida Fou organista de l’església parroquial de Sant Joan de la mateixa ciutat, i el 14 d’abril de 1781 substituí Sala al capdavant de la capella musical de la seu lleidatana L’any 1793 deixà el càrrec de mestre de capella per ocupar el de segon organista, també a la catedral, que exercí fins a la seva mort De la seva producció destaquen una missa a quatre veus amb violins, oboès, corns i baixos, un magníficat a sis veus i unes antífones a sant Pau

Integrat per Jim McGuinn guitarra i veus, David Crosby guitarra i veus, Cris Hillman baix, Gene Clark veu, guitarra i percussió i Michael Clarke bateria, la banda fou una mena de resposta nord-americana als Beatles La seva barreja de folk , country i rock va ser molt innovadora, i fins impressionà Bob Dylan, de qui versionaren amb èxit Mr Tambourine Man , entre d’altres Banda sonora de la Califòrnia hippie , els The Byrds es passaren a la psiquedèlia l’any 1966, després de l’abandó de Clark L’any 1968 encara feren un tercer canvi cap al country-rock Després dels The Byrds,…

Estudià teologia a la Universitat de Cracòvia i s’ordenà de sacerdot cap al 1528 Escriví el que es considera el primer tractat polonès de música mensural, l' Opusculum musice mensuralis Cracòvia, 1517, i un compendi sobre el cant pla amb el títol Opusculum musice compilatum noviter Cracòvia, 1517, que amplià en successives reedicions Els seus tractats tenien finalitats pedagògiques La seva activitat com a compositor està aplegada en algunes edicions, com ara un recull d’himnes del 1522, que no s’ha conservat Tan sols se’n coneixen tres motets a quatre veus Fou el primer…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en…

La primera dada coneguda sobre la seva biografia el situa a la capella papal, on fou cantor entre el 1520 i el 1527 Se n’han conservat algunes obres que testimonien l’habilitat de Ribera com a compositor La seva producció litúrgica és representada per un parell de misses a quatre veus, conservades a Tarassona i a Coïmbra També se’n coneixen tres motets a tres veus La seva música secular conservada és formada per dues composicions profanes, un villancico i un romance recollits en el Cancionero Musical de Palacio Se li han atribuït, a més, diversos arranjaments de…

Fou organista a la catedral de Chester entre el 1599 i el 1609, any en què passà a la catedral de Christ Church de Dublín com a organista i responsable del cor Destacà com a compositor de madrigals a tres, quatre, cinc i sis veus, i n’arribà a publicar dos llibres, apareguts el 1604 i el 1618 Escriví un madrigal per a la collecció antològica editada per Th Morley The Triumphes of Oriana 1601, però no va poder incloure’l a l’edició Les seves obres, sense ser gaire originals, demostren un bon ofici i una línia estilística propera a Morley, Th Weelkes i J Wilbye També es conserva…

No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és…

Estudià durant vuit anys al Pilar de Saragossa, amb Luis Serra L’any 1763 començà a concursar per a obtenir una plaça de director de capella a Santo Domingo de la Calzada 1763, el Pilar 1765 i Zamora 1768, però el càrrec no li fou atorgat El 1765 es traslladà a Madrid, on triomfà com a compositor de tonadillas , i el 1769, havent obtingut la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca, s’establí en aquesta ciutat i hi restà fins a la seva mort Compongué villancicos , tonadillas , un ofertori a cinc veus i un Laudate Dominum a sis veus amb orgue, cor i…

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb…