Resultats de la cerca

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces

Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments El jutge li dóna la raó i allega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament

Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual

Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i…

Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…

El 1611 fou nomenat músic d’Enric, príncep de Galles Més tard fou llaütista i cantant al servei del príncep Carles, i continuà al seu servei des de la seva coronació com a rei, el 1626, fins a la fi de la guerra civil, el 1642 El 1607 aparegué a Londres la seva publicació Musicke of sundrie kindes La primera part d’aquest recull incloïa ayres , i la segona part, danses Altres peces, com anthems , madrigals, cançons o fantasies per a viola, foren publicades en diverses antologies de l’època o bé es conserven en manuscrit

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari sociomusical Bitter…