Resultats de la cerca

Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces

Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual

La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…

El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola

Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola…

Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…

El 1611 fou nomenat músic d’Enric, príncep de Galles Més tard fou llaütista i cantant al servei del príncep Carles, i continuà al seu servei des de la seva coronació com a rei, el 1626, fins a la fi de la guerra civil, el 1642 El 1607 aparegué a Londres la seva publicació Musicke of sundrie kindes La primera part d’aquest recull incloïa ayres , i la segona part, danses Altres peces, com anthems , madrigals, cançons o fantasies per a viola, foren publicades en diverses antologies de l’època o bé es conserven en manuscrit

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari sociomusical Bitter…