La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella: els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central. S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós.
© Enciclopèdia Catalana – J.Gumí
El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV. La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l’Epifania. Quatre claus més petites, en les interseccions dels nervis principals amb els secundaris, envolten la clau central. Entre els nervis secundaris es determinen setze espais triangulars. Totes les claus petites i altres espais plans allotgen relleus d’àngels músics, és a dir, cinquanta-tres escultures de tema musical en posició vertical respecte del nervi central. Estan en bon estat de conservació i són reproduccions fidels i detallades de les actituds dels músics de l’època fent sonar els instruments. No disposem de documentació fefaent sobre l’autoria d’aquesta obra decorativa, que ha estat atribuïda a Antoni Claperós (pare), però és un fet indubtable que representa un dels documents iconogràfics de major importància per a l’estudi i coneixement d’una de les èpoques de més gran floriment musical de la cort catalanoaragonesa, iniciada sota l’impuls de Joan I, en el període de transició entre la música medieval i el Renaixement musical del continent europeu.
En el quadre adjunt es pot observar la distribució dels instruments en els diferents espais decorats, estan agrupats en conjunts d’un màxim de tres instruments per sector i en formacions d’una estricta lògica musical, segons els criteris de l’època.
Les agrupacions d’instruments en els sectors de la volta són les següents: espai [1]: micanó (“mig canó”), canó i viola d’arc; espai [2]: cercle, guimbarda i pandero (aduf); espai [3]: canó, estrep i instrument idiòfon; espai [4]: caramella, cornamusa i címbals; espai [5]: àngels cantors; espai [6]: tamborino de cordes, eixaquier i flauta (“sanphonia”?); espai [7]: trompeta, trompeta i tempans; espai [8]: llaüt guitarrenc, guitarra i viola; espai [9]: arpa, arpa i viola petita; espai [10]: xalamia (xeremia), saltiri i címbals; espai [11]: flauta i tamborino, corn i campanes; espai [12]: tres anafils; espai [13]: arpa, guitarra i rabena; espai [14]: xalamia gran, xalamia gran i flauta; espai [15]: anafil, anafil i tempans; espai [16]: anafil, rabeba i viola; clau superior: guitarra i rota; clau inferior: orgues de coll i llaüt; clau dreta: bombarda i rabeba; clau esquerra: orgues grans, de peu.
Instruments representats a la volta de la capella del palau Dalmases
| INSTRUMENTS REPRESENTATS A LA VOLTA DE LA CAPELLA DEL PALAU DALMASES* | |
| Idiòfons (instruments en els quals vibra tota I'estructura) | |
| Campanes [11] | Parella de campanes petites amb mànec tocades per un sol músic. |
| Cercde [2] | Estructura circular d'uns 30 cm de diametre que allotja sis sonalles metàl·liques en forma de cròtals, equivalent a l'instrument popular anomenat cèrcol. |
| Címbals [14 i 10] | Cròtals metàl·lics amb concavitat que es colpegen per parells, com els platets. Se subjecten amb un mànec i el seu so devia ser semblant al d'una campana. |
| Restes d'un instrument de boca [2] | Per la posició de les mans podria tractar-se d'una guimbarda. |
| Restes d'un instrument idiòfon [3] | Per la posició de les mans podria tractar-se d'uns cròtals o un altre petit instrument de percussió. |
| Estrep [3] | Triangle metàl·lic amb sonalles, amb la forma d'un estrep. El seu so ens recorda el dels sistres grecoromans. |
| Membranòfons (instruments en els quals el so es produeix amb una membrana tibada) | |
| Pandero [2] | Tambor de marc quadrat amb pell per ambdós costats, tambe anomenat aduf. |
| Tamborino [11] | Tamborí que acompanya el flabiol, de mida petita, doble membrana fixada amb llenderes i penjat al coll. Es percut amb maceta. |
| Tempans [17 i 15] | Petits tabals semiesfèrices, penjats a la cintura. percudits amb macetes, també coneguts amb el nom de nàcares, d'origen morisc. |
| Cordòfons (instruments en els quals el so es produeix en vibrar les cordes) | |
| Arpa [9] i [13] | Arpa gòtica de dotze ordres tipus a, amb la columna molt corbada. En la de l'espai [9] els dits de la mà esquerra són ben visibles, fet que indica que el cordal està en l'aire i és accessible des de les dues bandes. |
| Arpa [9] | Arpa gòtica de dotze ordres tipus b, amb la columna poc corbada. Com que els dits de la mà esquerra no són ben visibles, podria tractar-se d'un instrument amb les cordes esteses sobre una taula harmònica. En aquest cas es tractaria d'una rota de la famlia de les cítares. |
| Rota? [clau superior] | Cítara en forma d'arpa en la qual no s'aprecien espais buits entre les cordes i la columna. Malgrat l'estat de conservació dels detalls, la diferència amb les altres és notable. |
| Canó [1 i 3] | Saltiri triangular de grans dimensions amb uns vint ordres de cordes. Es tocava amb plectres a les dues mans. |
| Micanó [1] | "Mig canó", saltiri petit. trapezoidal irregular, amb catorze ordres i tocat amb plectre. |
| Saltiri (o canó) [10] | Saltiri trapezoidal, tocat amb plectres sobre dotze ordres de cordes. Es considera d'origen carolingi. |
| Eixaquier [6] | Clavicordi, instrument de corda amb tangents accionades des del teclat. El so es difon per les obertures de la tapa superior. Presenta un teclat molt ample, potser de quaranta-cinc notes. Sembla que és l'instrument de teclat més antic i és sovint citat als documents. |
| Guitarra [clau superior] | Cordòfon petit amb la tapa de forma ametllada, el fons bombat i el claviller pla en angle de 90º, amb mànec curt i tocat amb plectre. Segons Johannes Tictoris, el famós teòric musical adscrit a la cort catalanoaragonesa de Nàpols, es tractava d'un instrument "de catalanum inventio". |
| Llaüt o guitarra? [13] | Llaüt semblant al de l'espai [8] però de mànec més llarg, uns 30 cm. Tocat amb plectre, no s'aprecia la forma i els detalls del claviller. |
| Llaüt guitarrenc [clau inferior i 8]: | Llaüt petit, de tapa arrodonida i fons bombat, claviller pla en angle de 90º, tocat amb plectre, |
| Rabeba [clau dreta, 13 i 16] | Rabec gran tocat amb un arc llarg, claviler en falç, clavilles laterals, pont sense cordal i dues cordes. Descendent de l'antic rabec, introduït pels àrabs. Més evolucionat, es toca "de braç", recolzat al pit. |
| Viola [d'arc] [1, 16 i 8] | Viola medieval monobloc i de claviller rodó, amb l'arquet curt, tocada de braç i recolzada al pit. |
| Mitja viola o viola petita [9] | Viola medieval monobloc de mida petita, tocada a la falda, és a dir da gamba, amb mànec curt i claviller rodó. |
| Tamborino de cordes [6] | Instrument de percussió amb dues cordes sobre una caixa de ressonància allargada, sovint confós amb el monocordi. Una mà percut amb la maceta i l'altra fa servir de celleta una peça de fusta que es prem contra les cordes. Es feia sonar per acompanyar la custòdia. Actualment es conserva en la música popular amb el nom de "tambor de Bearn". Per la forma dels ponts no pot ser mai un instrument d'arc. |
| Aeròfons (instruments que sonen amb la vibració de l'aire interior) | |
| Flauta [14] | Flauta de bec de mida contralt, amb un tub cilindric amb petit pavelló i finestra amb el bisell o tallavents molt visible. |
| Flauta [6] | Flauta de bec doble i asimètrica, amb un tub cilíndric amb petit pavelló i finestra amb bisell molt visible. És probable que el terme antic "sanphonia" (melodies ajuntades) es refereixi a instruments daquesta mena. |
| Flauta i tamborino |11] | Flabiol i tamborí, associació d'un flabiol llarg tocat amb una mà i acompanyat de percussió. És un instrument de tres forats a l'extrem inferior i sona valent-se dels harmònics naturals, com la flauta eivissenca. |
| Orgues de peu |clau esquerra] | Orgue de mida gran posat sobre terra. S'hi distingeixen cinc rengles de tubs, un teclat amb tecles externes i un manxaire que acciona dues manxes. |
| Orgues petits [clau inferior] | Orgue petit situat sobre una columna. S'hi distingeixen dos rengles. Un teclat amb tecles externes polsades amb una mà permet que el manxaire sigui el mateix organista amb l'altra mà liure. Com que se solien tocar penjats s'anomenaven també orgues portatius o de coll. |
| Xalamia (xeremia) gran [10, 14 a i 14b]: | Xeremies grans de conicitat notable, amb pavelló i un guardallavis que separa el tudell metàl·lic de la canya de l'instrument. La posició de les mans és molt correcta. Aquests instruments són els antecessors de la tenora. |
| Bombarda? [clau dreta] | No tenim gaire clar a quin tipus de xeremia de l'època es referia aquest terme, però podria referir-se a aquest instrument representat, de mida gran, amb guardallavis, tub més cilíndric, pavelló poc obert i de tessitura més greu. |
| Caramella [4] | Aeròfon doble, molt semblant a la tíbia doble romana, sense traça de finestra amb bisell i amb els tubs convergents cònics i estrets. Se li pot suposar una producció de so a base d'una canya senzilla, com el clarinet doble o el reclam de xeremia popular. Instrument medieval de llarga tradició, ja el trobem reproduit al fresc de la coronació de la Mare de Déu pintat per Ferrer Bassa al monestir de Pedralbes el 1346. |
| Cornamusa [4] | Sac de gemecs típic de les corts hispàniques medievals, de mida mitjana, amb grall i bordó curt. |
| Anafil [12, 15a i 15b, 16] | Aeròfon de broquet de tub recte, cònic i pavelló obert. Porta banderoles amb les ensenyes reials. Instrument metàl·lic construït en seccions i d'origen àrab. Un dels músics subjecta amb una mà el broquet com si disposés de colissa. En general, s'agafen per sota el tub a causa del pes i la llargada, i no necessiten tapar forats d'entonació a la part superior. Se suposa que sonaven els registres aguts mentre la trompa executava el registre greu amb els primers sons harmònics. |
| Corn [11] | Instrument de secció cònica, generalment construït de banya, amb un broquet integrat a l'extrem superior. És un instrument rústic de senyals. |
| Trompeta [7a] | Trompeta corba, aeròfon de broquet de tub metàl·lic cilíndric, sovint d'argent, amb pavelló obert. Porta banderola heràldica i la seva mida, material i manera d'agafar indiquen poc pes. |
| Trompeta [7b] | Trompeta corba com I'anterior, però, ja que el músic ha de subjectar el broquet amb la mà, podria tractar-se d'una trompeta amb colissa anomenada trompeta bastarda. |
| Tres àngels cantors [5] | Són només cantors i sostenen dos filacteris que probablement tenien una inscripció, actualment oculta sota capes de pintura. Alguns dels altres àngels que toquen instruments mostren la boca oberta, com si cantessin. |
| * La classificació dels instruments segueix els criteris de Sachs i Hörbostel. Es poden localitzar en els seus espais corresponents mitjançant el número entre claudàtors […] que acompanya cada nom. La localització de les figures es fa considerant que ens situem sota la clau de volta central, de manera que les figures de l’escena del Naixement restin del dret. Les quatre claus petites s’han anomenat superior, inferior, dreta i esquerra. Els sectors de volta triangulars que es formen en els quatre feixos delimitats pel creuament dels nervis els identificarem amb els ordinals de l’1 al 16. | |
Com podem veure, les agrupacions d’instruments no són fetes a l’atzar, i d’aquesta intenció intuïm un ordre derivat del significat simbòlic de la decoració del sostre de la capella. Així, de la lectura de les imatges es dedueix que tot gira al voltant de la clau central, dedicada a l’Epifania, és a dir, a l’adoració dels Reis de l’Orient a l’infant Jesús, que s’acompanya per l’estol d’àngels que canten la glòria de Déu des del cel amb els elements musicals de l’època, les veus i els instruments. Els grups principals d’àngels, en les quatre claus secundàries, que envolten des dels quatre punts cardinals la central, mostren els instruments més representatius del culte religiós (l’orgue i el llaüt, a les claus inferior i esquerra; el llaüt és una al·legoria de la maternitat de la Mare de Déu) i els instruments dels ministrers de la capella i la cambra del rei (bombarda/rabeba, a la clau dreta, i guitarra/rota, a la clau superior). Els altres grups d’àngels es distribueixen en petits conjunts musicals, els quals representen totes les jerarquies que participen de l’acte d’adoració: el poder reial i de Crist, representat pels trompeters, amb anafils, trompes, trompetes i tempans [7, 12 i 15]; la música dels ministrers alts de la cort amb les xalamies (xeremies), bombardes, cornamuses i caramelles [4 i 14]; la dels ministrers baixos, és a dir, de música de cambra, amb llaüts, flautes, violes, rabenes, arpes, canons, rotes, guitarres, eixaquiers i saltiris [1, 5, 6, 9, 10, 13 i 16]; i finalment la dels grups de música popular amb instruments com el cercle, el pandero, la guimbarda, el llaüt, la guitarra, la viola, la flauta i el tamborino i les campanes [2, 8, 3 i 11].
Ens atrevim a interpretar l’al·legoria d’aquesta decoració com una participació de tots els àngels en l’adoració de Jesús, tot reflectint al cel els diferents estaments del gènere humà a la terra. Tot i això, si un dia es pogués llegir la inscripció dels dos filacteris dels tres àngels cantors, tindríem de ben segur la clau definitiva per a completar la interpretació d’aquest magnífic conjunt iconogràfic.
Bibliografia consultada
Pedrell, 1901; Bowles, 1954; Lamaña, 1969 i 1973; Bowles, 1978; Álvarez, 1982; Ballester, 1990; Andrés, 1995; Escalas, 1999; Gran Enciclopèdia de la Música, 1999; Ballester, 2000; Escalas, 2000.