Resultats de la cerca
Es mostren 1350 resultats
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Medicina
Metge, poeta, traductor i periodista.
Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar 1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam Poesies , 1932,…
,
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella (alcalde).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan segle XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes Tant els…
Ivan IV de Rússia

Ivan IV de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Gran príncep de Moscòvia (1533-47) i primer tsar i gran príncep de tot Rússia (1547-84).
Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics Transformà 1550 tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar La seva política exterior fou agressiva campanyes oriental i de la Bàltica La submissió de Kazan’ 1552 i Astrakhan 1556 obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou…
Sant Salvi de Cladells

Antic convent franciscà de Sant Salvi de Cladells, al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva)
© Fototeca.cat
Convent
Antic eremitori i convent franciscà, situat al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors.
Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…
Frente Sindicalista Revolucionario
Partit polític
Col·lectiu procedent de l’esquerra falangista creat entorn del 1965 o del 1966 que evolucionà vers postulats sindicalistes.
El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un…
Walter Felsenstein
Música
Director d’escena, productor, actor i empresari austríac.
Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi imperaven…
Evaristo de Macedo Filho
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom d'Evaristo.
Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-62 procedent del Flamengo brasiler, amb el qual obtingué tres campionats carioques Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa del Generalísimo 1959, dues Copes de Fires 1958, 1960 i la Petita Copa del Món de Caracas 1957 Disputà un total de 219 partits i marcà 173 gols amb la samarreta blaugrana Durant molts anys ostentà el rècord de màxim golejador barcelonista a les competicions europees, amb 27 gols Fou l’autor del gol que eliminà el Real Madrid per primera vegada de la Copa d’Europa Era la temporada 1960-61, i el Barça fou finalista El…
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema del…
Teodard
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (885-93).
Fou consagrat per Odesind d’Elna, l’únic bisbe català que assistí a la cerimònia els altres bisbes s’excusaren a causa del perill sarraí en el fons, però, hi covava un altre problema Durant el seu govern s’esdevingué la insubordinació dels bisbes Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona, atiats pels comtes Ramon II de Pallars-Ribagorça i Sunyer I d’Empúries-Rosselló respectivament 885-90 Esclua volia reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense amb l’ajut de Frodoí de Barcelona i de Gotmar d’Osona, acció consentida en part pel comte Guifre I el Pelós Aquest, però, féu retornar…
Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma.
Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina