Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…

Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha…

Organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, se celebra a les installacions del seu aeròdrom durant la festivitat de la Verge de Loreto, patrona de l’aviació El seu precedent fou el Festival Aeri Internacional de Sabadell, organitzat l’any 1949 per l’Aeroclub de Sabadell Un dels seus impulsors fou José Luis Aresti i en destacà la demostració de vol del pilot Marcel Doret En les diferents edicions del festival s’han programat diverses activitats, com exhibicions d’avions militars i d’helicòpters, acrobàcies amb avionetes, demostracions de vol amb ultralleugers, llançaments de velers, salts…

Conegut també com Aeronaval o la Naval, el 1921 adquirí totes les installacions de Tallers Hereter Es constituí una secció d’aviació i una altra d’aerostació Creà una escola de pilots, es construïren dos nous hangars per a avions i dos més per a globus i dirigibles Des de l’inici destacà la secció d’aerostació, que el 1925 efectuà un parell de vols de Barcelona a Madrid amb globus El 1928 prengueren part per primera vegada en una prova esportiva, al III Concurs de Tardor El 1932 Aeronàutica Naval es traslladà a la base de San Javier, Múrcia, i deixà l’Aeròdrom de la Volateria a l…

Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…

Durant la dècada dels setanta es produïren grans avenços en la tecnologia aeronàutica i electrònica aplicada als vols espacials i els sàtellits artificials es convertiren en part integrant dels moderns sistemes d’armament nuclear Les doctrines estratègiques recents donen èmfasi a la capacitat de lliurar una guerra nuclear limitada, basada, en part, en el desenvolupament de tecnologies espacials Del 1957 al 1990 el nombre de satèllits militars posats en òrbita especialment per part dels EUA i l’URSS anà aumentant, i al començament dels anys vuitanta s’acceleraren els avenços sobre…

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973, Economic…

Fundador i director de l’Institut d’Histoire du Temps Présent 1978-91, fou director de recerca al CNRS i secretari general del Comitè Internacional de Ciències Històriques Especialista en història contemporània de França i la Gran Bretanya, és autor de diverses obres d’història política A Social History of England 1851-1990 1991, Le nazisme et le Génocide Histoire et témoignages 1997 i Churchill 1999, i en collaboració amb J-PAzema Vichy et les français 1992, La France des Années Noires 1938-1948 1993, 2 vols i Les années de tourmente Dictionnaire critique 1995 Fou l’editor del…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs…