Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Castell de Cunit
Art romànic
Aquest castell avui ha desaparegut Es trobava situat prop de l’església, a l’altre costat de la riera, al lloc on hi ha un edifici d’estructura moderna i de gran presència conegut com el Castell Les seves restes arribaren fins al començament del segle actual, en què fou restaurat de tal manera que perdé tot vestigi dels seus orígens El castell ja existia al segle XII En un memorial d’actes de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, hi ha un document, que es pot datar entre els anys 1131 i 1162, en el qual el comte Ramon Berenguer IV fa donació a Dalmau de Cunit i a la seva…
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d’aquest…
Santa Maria de Puiasons (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Els vestigis d’aquest antic temple parroquial, amb un pilaret que en rememora l’existència, es localitzen al nord de Queixigar, en la petita vall del Fornó i vora la cruïlla de camins que menaven a Iscles i a Sant Esteve del Mall D’acord amb aquest emplaçament, molt probablement Santa Maria de Puiasons correspon a l’església de Santa Maria, “en el riu prop del castell d’Iscles”, que havia estat edificada pel prevere Blanderic, fidel comtal, i que fou consagrada pel bisbe Odesind vers l’any 967 segons una falsificació del segle XI Blanderic…
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici Diocesà dels…
Partenariat Transpacífic
Economia
Acord de lliure comerç establert entre dotze estats costaners del Pacífic.
Tancat el 5 d’octubre de 2015 a Auckland Nova Zelanda pels representants dels Estats Units, el Japó, Malàisia, el Vietnam, Singapur, Brunei, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, Xile i el Perú, posteriorment havia de ser ratificat pels parlaments respectius, que tenien marge de decisió en els detalls de les bases de l’acord Té com a precedent l’acord de lliure comerç P4 entre Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur 2005 Afecta la majoria de béns i serveis intercanviats entre els estats membres i comporta l’eliminació gradual d’unes 18000 tarifes que, en total, hi són…
Joan Granollacs i Pons
Història
Mercader, cavaller i diputat.
Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la…
Guinea Equatorial 2011
Estat
La reforma constitucional va ser aprovada pel 97% dels votants del referèndum celebrat el 13 de novembre El resultat, el va rebutjar el principal partit opositor, Convergència per la Democràcia Social CDS, que va denunciar coaccions contra els electors i detencions d’alguns militants seus Amb la reforma, es fixa el límit de mandats presidencials a dos, de set anys, es crea el càrrec de vicepresident de la República i veuen la llum dues institucions, el Senat i el Defensor del Poble No queda clar si el president, Teodoro Obiang, en el poder des del cop d’estat del 1979, es podrà presentar a…
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per…
Bernat de Santaeugènia
Història
Cavaller, governador de Mallorca i col·laborador íntim de Jaume I.
Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta…
Roger V de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi (1167-94), fill de Ramon Trencavell I i de Saura, dit també Roger III a Albi i Besiers.
Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es trencaren el…