El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana. Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII. Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus. De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt.
A partir d’aquest moment el monestir cistercenc de Santes Creus intentaria engrandir les seves propietats en aquesta zona a través de diverses transaccions. Es documenta que l’any 1200, Pere de Fonollar li deixà tots els béns que posseïa dins terme del castell de Sant Gallard. Tot just un any més tard, aquesta donació fou ratificada per Elisenda, muller de l’esmentat Pere, i llur filla Sibil·la. Els anys 1222 i 1235 fou el mateix monestir el que comprà tot un seguit de peces de terra situades dins el terme de Sant Gallard. Finalment, el 1247 Albert de Queralt traspassà a l’esmentat cenobi l’altra meitat que a ell li pertocava sobre la dita fortalesa i terme de Sant Gallard, la dita comunitat adquirí, així, la plena jurisdicció sobre l’indret que perdurà fins a la desamortització del segle XIX.
Avui dia al poble de Sant Gallard hi ha una casa dita “el Castell”, malgrat que no conserva cap element d’època romànica.