Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Arthur Henderson
Política
Polític i sindicalista britànic.
De ben petit entrà a treballar en una empresa siderúrgica El 1892 fou escollit líder del sindicat del gremi de fundidors de ferro i s’endinsà en el món del sindicalisme en el qual sempre es destacà pel seu intent d’evitar les vagues ja que cregué fermament que feia més mal que bé als treballadors L’any 1900 fou un dels 129 delegats dels sindicats socialistes i formà part de la creació del Labour Representation Commitee que més tard es convertiria en el Partit Laborista britànic 1906 L’any 1903 fou escollit diputat del Parlament i el 1908 president del Partit Laborista, càrrec que excerdí…
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium, considerat el…
Anna Stepanovna Politkovskaja
Política
Periodista russa.
Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser…
Charles Jones
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà, conegut amb el nom de Chuck Jones.
Entrà en contacte amb la indústria del cinema fent d’actor infantil en les pellícules de Mack Sennett Perfeccionà la seva afició al dibuix al Chonuiard Art Institute de Califòrnia i collaborà amb diversos estudis d’animació abans d’entrar a la productora Warner Bros, on creà personatges molt coneguts, entre els quals el porquet Porky, la mofeta Pepe Le Pew, el gat Sylvester i el canari Tweety, i el Coiot i el Correcamins Road Runner, a més de ser el gran impulsor de personatges ja existents, com ara Bugs Bunny i l’ànec Lucas Jones és autor de 300 produccions de dibuixos animats,…
Ernesto Zedillo Ponce de León
Política
Polític i economista mexicà.
Fill d’una família treballadora, es llicencià en economia a l’Instituto Nacional Politécnico 1972 i es doctorà a la Universitat de Yale EUA el 1978 El 1971 ingressà al Partido Revolucionario Institucional PRI a través de l’Instituto de Estudios Políticos y Económicos IEPES El 1987 fou nomenat secretari en el ministeri de planificació i pressuposts, i el 1992, secretari d’educació pública Candidat del PRI, el 1994 guanyà les eleccions per un estret marge, i es convertí en president de la República fins el 2000 Dins el seu mandat aconseguí estabilitzar l’economia mexicana, inicià una sèrie de…
Melanie Griffith

Melanie Griffith (2012)
© Usien
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla de la també actriu Tippi Hedren, el 1975 interpretà el seu primer paper a The Drowning Pool , de S Rosenberg Desprès es donà a conèixer a One On One 1977, de L Johnson, Underground Aces 1980, de R Butlet, Roar 1981, de N Marshall, o Body Double 1984, de B De Palma Però la popularitat li arribà amb Something Wild 1986, de J Demme, Working Girl 1988, de M Nichols, The Bonfire of the Vanities 1990, de B De Palma, A Stranger Among Us 1992, de S Lumet, Nobody's Fool 1994, de R Benton, i Two Much 1996, de F Trueba Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Lolita 1997, d’A Lyne, Celebrity…
assot
Història del dret
Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.
És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de justícia…
Agilent Technologies
Economia
Empresa informàtica.
Creada el 1939 amb el nom d’Hewlett-Packard pels enginyers William Hewlett i David Packard, amb seu a Palo Alto, Califòrnia EUA, el seu primer client fou Walt Disney, que els encarregà uns oscilloscopis per al seu primer llargmetratge, Fantasia 1940 La companyia cresqué durant la Segona Guerra Mundial mitjançant la venda d’aparells d’ús militar El 1966 desenvolupà el primer ordinador i el 1968, la primera calculadora La companyia entrà als anys vuitanta en el mercat dels ordinadors personals i dominà el segment d’impressores làser Als anys noranta esdevingué líder de minicomputadors i…
Huygens
Astronàutica
Sonda de l’Agència Espacial Europea (ESA) transportada per la nau Cassini de la NASA cap a Tità, satèl·lit de Saturn.
Rep el nom de l’astrònom Christiaan Huygens Després de set anys de viatge, el 14 de gener de 2005 la sonda, que s’havia separat de la nau Cassini vint dies abans, entrà a l’atmosfera de Tità i aterrà a la superfície del satèllit En total, des del descens 2 hores i 27 minuts fins que se’n perdé el contacte ja a la superfície 72 minuts, la sonda estigué activa 3 hores i 39 minuts, durant els quals emeté missatges i dades Entre els més rellevants destaquen el mesurament de la temperatura, la pressió i la densitat de l’atmosfera del satèllit i la determinació del metà i el nitrogen…
Llarga Marxa
Astronàutica
Sèrie de coets xinesos destinats a posar satèl·lits en òrbita.
El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera fase modificada pot posar 1,…