Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
ull
Nom que, amb diverses adjectivacions, hom dóna a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de llurs flors, etc.
diplomàtica
Diplomàtica i altres branques
Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.
També estudia les accions jurídiques que han precedit l’expedició del document Els documents poden ésser conservats originals o en còpies En els originals, hom examina cadascun dels elements interns i externs comprovats com a autèntics propis d’una cancelleria pública, dels formularis notarials i dels documents privats d’un país o una regió en un període determinat Dels conservats en còpia, hom n'estudia el contingut intern en relació amb els caràcters suposats originals i les fórmules de convalidació potser afegides pel copista Hom fa la valoració de l’originalitat d’un document per l’examen…
Slesvig
Regió
Regió del N d’Alemanya, al sector meridional de la península de Jutlàndia, separada del Holstein, al S, pel riu Eider.
Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca El centre més important és Flensburg El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port…
Sankt Gallen
Ciutat
Capital del cantó de Sankt Gallen, Suïssa.
Situada a les vores del Steinbach, tributari del llac de Constança, té indústria tèxtil, que fou cèlebre ja a l’edat mitjana La ciutat sorgí segle X a l’entorn del monestir de Sankt Gallen , fundat al començament del segle VII i que fou el centre principal de la cultura de l’Alemanya del segle VIII al XI Adoptà la regla benedictina 747 per voluntat de Pipí En la seva escola ensenyaren mestres cèlebres el cant litúrgic hi fou conreat per obra, sobretot, de Notker Bàlbul Sostret a la jurisdicció eclesiàstica de Constança 818 i protegit pels Otons, passà a les mans de Frederic I Barba-roja 1180…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia…
Vall dels Reis

La Vall dels Reis
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor.
Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època faraònica, hom…
l’Alcúdia de Crespins
l’Alcúdia de Crespins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, situat a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta…
el Donasà
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.
Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del segle X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual…
sindicat d’iniciativa
Turisme i lleure
Nom genèric donat a diverses societats locals o comarcals creades per estimular el turisme.
Promogudes i sostingudes per particulars, promovien el millorament de l’estètica urbana, el funcionament satisfactori dels serveis públics d’acolliment i, en la mesura de llurs mitjans, la propaganda o publicitat Modernament, els sindicats d’iniciativa han estat absorbits per l’administració en els diversos serveis de turisme El primer que existí als Països Catalans fou el de Palma, anomenat Foment del Turisme de Mallorca 1905 Tingueren una especial importància la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona 1908, el Sindicat d’Iniciativa de Tarragona 1911 i la Societat…
Maine
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat urbana, ha…