Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
Josep Iranzo i Almonacid
Pintura
Pintor.
Conegut amb el pseudònim d' Anzo El 1945 estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de San Carles de València, i el 1949 anà a Barcelona, on estudià arquitectura Exposà individualment i collectivament des del 1961 i la seva obra tingué ressò a l’Estat espanyol, Europa i els EUA Amb Joan Genovés, fou un dels principals renovadors de l’art valencià i la seva obra fou qualificada d’'art social’ Conreà diverses derivacions del pop-art i durant un cert temps treballà en la incorporació d’imatges procedents de la publicitat, el cinema i la televisió Més tard se centrà en la interpretació de les imatges…
Ib Norholm
Música
Compositor danès.
Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information 1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen, progressivament s’anà…
Salomé
Música
Nom artístic de la cantant Maria Rosa Marco i Poquet.
D’origen valencià, estudià belles arts i, a l’escola Magriñà, ballet clàssic Anà a París, on formà part del ballet del marquès de Cuevas 1959-61 Començà a cantar a Ràdio Barcelona El 1962 actuà al Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona, que guanyà el 1963, juntament amb Raimon, amb la cançó Se’n va anar A partir de llavors començà a cantar temes sovint compostos per Lleó Borrell, fins que el 1968 edità el seu primer disc i guanyà el I Festival de Cançó Catalana Compartí el primer premi del festival d’Eurovisió de l’any 1969, en què representà Espanya amb Vivo cantando Ha actuat en…
,
Stanley Clarke
Música
Baixista elèctric i contrabaixista nord-americà.
Estudià acordió, violí, violoncel i contrabaix abans de dedicar-se al baix elèctric i tocar en bandes de rhythm-and-blues El 1970 se n’anà a Nova York i de seguida començà a treballar amb els millors músics de jazz , tant amb el contrabaix com amb el baix elèctric Poc després participà amb Chick Corea en la fundació del grup Return to Forever Dedicat de ple al baix elèctric, gravà vuit àlbums amb la banda El 1977 s’independitzà de Corea i inicià projectes propis amb grups tant de rock com de jazz Algunes peces d’aquesta època arribaren a les llistes de grans èxits, com ara Sweet Baby 1981…
Ernesto Guerra da Cal
Literatura
Poeta i assagista gallec.
Durant la Segona República dugué a terme una intensa activitat literària i política Lluità en el bàndol repúblicà i, acabada la Guerra Civil, anà als EUA, on es doctorà en Filologia Romànica a la Universitat de Columbia, i fou professor de portuguès i castellà en universitats dels EUA Fou un dels primers promotors d’intercanvis entre estudiants nord-americans i de l’Estat espanyol La seva obra Linguagem e estilo de Eça de Queiroz 1953 és una aportació fonamental a l’estudi de la literatura portuguesa Destaquen, a més, Lua de Além-Mar 1959, Poemas 1961, Rio de sonho e tempo 1963, Motivos de Eu…
Botswana 2012
Estat
La visita a Gaborone del president sud-africà, Jacob Zuma, a l'agost va confirmar les bones relacions que hi ha entre Botswana i Sud-àfrica després de l'apartheid Sud-àfrica és el principal soci comercial de Botswana, i Zuma hi anà acompanyat de nombrosos ministres i d'empresaris disposats a invertir en un país que és posat com a model de respecte democràtic i de bona gestió Titllat d'autoritari per l'oposició, la qual busca presentar-se unida a les eleccions del 2014, el president Ian Khama va incidir en la necessitat de diversificar una economia que depèn en bona part de les exportacions de…
literatura costa-riquenya
Literatura
Literatura llatinoamericana escrita en llengua castellana pels costa-riquenys.
El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…
Joan Alzina i Melis
Literatura
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i assagista.
Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…
,
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
Eliseu Meifrèn i Roig
Marina, pintura d’Eliseu Meifrèn i Roig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…