Resultats de la cerca
Es mostren 1875 resultats
Ernest Renan
Filosofia
Historiografia
Historiador i crític de les religions i filòsof francès.
Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…
Jaume Ferran i Camps
Literatura catalana
Escriptor en castellà i professor.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes Desde esta…
,
Sebastià Farnés i Badó

Sebastià Farnés i Badó
© Fototeca.cat
Literatura
Història del dret
Advocat, taquígraf i escriptor.
Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la…
,
Josep Danon i Bretos
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…
Antoni Arribas i Palau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’…
Manuel Arranz i Herrero
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta…
Svante Pääbo

Svante Pääbo
© Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology
Biologia
Biòleg, metge i paleoantropòleg suec.
Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala…
Mike Pompeo
Política
Militar i polític nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica a l’acadèmia militar de West Point 1986, fou destinat durant cinc anys a la República Federal d’Alemanya, on obtingué el grau de capità Posteriorment estudià dret a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1994 Exercí com a advocat a la ciutat de Washington El 1996 cofundà la companyia Thayer Aerospace, de la qual fou un dels principals accionistes fins el 2006, que fou nomenat president de Sentry International, empresa dedicada als serveis per a la indústria petroliera Adscrit a l’ala dreta dels republicans vinculats al Tea Party , el 2010 fou…
Luis Gasca Burges
Cinematografia
Crític, publicista i editor.
Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de còmics i Gasca…
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona…