Resultats de la cerca

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i Alessandro…

Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del…

Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de…

Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys…

Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…