Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
fet imposable
Economia
Concepte utilitzat en dret tributari per a fer referència al naixement de l’obligació tributària és un fet jurídic establert per una llei reguladora d’un impost que descriu un acte o acció que comporta el pagament d’un determinat tribut.
Per exemple, a l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, el fet imposable és l’obtenció de rendes, bé siguin procedents del treball, mobiliàries o d’una altra mena A l’ordenament jurídic espanyol, la Llei general tributària LGT —llei 59/2003 de 17 de desembre— determina en el seu article 20 que “el fet imposable és el pressupost de naturalesa jurídica o econòmica fixat per llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària”
magatzem de dades
Electrònica i informàtica
Sistema informàtic utilitzat com a eina de suport per a la presa de decisions que integra una gran diversitat d’informació procedent de diferents bases de dades i que permet realitzar consultes complexes i de tipus analític sobre aquesta informació.
nebulitzador
Agronomia
Petit difusor de reg que vaporitza l’aigua a distància reduïda; funciona a pressió elevada, entre 3 i 8 kg/cm2 i és utilitzat preferentment en els hivernacles per tal d’aconseguir una alta humitat relativa a l’aire.
transitori coronal
Astronomia
Nom genèric usat per a descriure els canvis ràpids que es produeixen a la corona solar, encara que més especialment utilitzat per a descriure els moviments cap a l’exterior dels núvols de plasma coronal quan són ejectats al medi interplanetari.
Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen utilitzant…
eina
Tecnologia
Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria, alhora que assegura un bon contacte amb la mà per a obtenir un control precís de l’operació i fer-la còmodament.
L’estudi de les eines no pot ésser fet de manera formal, atès que cadascuna d’elles porta associada una manera d’actuar sobre la matèria i un gest ben definit Hom no pot estudiar la destral o les tisores, sinó estudiar l’acció tècnica “fendre amb la destral”, “tallar amb les tisores” Una primera classificació de les eines les agrupa en prènsils ganxos, tenalles, pinces, pales i percussores punxons, ganivets, destrals, aixes, rascadors, allisadors Bé que l’estudi de l’evolució de les eines és molt recent, sembla que segueix dos camins lligats estretament l’un és l' ortogènesi , o evolució per…
duraloy
Tecnologia
Nom comercial d’un aliatge de ferro, crom (20%) i alumini (15%) que pertany al grup dels acers refractaris i és utilitzat per a la confecció de peces que han de resistir temperatures elevades (de l’ordre dels 1 100°C).
vitropressió
Mètode diagnòstic utilitzat en dermatologia, que consisteix a examinar les lesions a través d’un vidre, el qual, aplicat amb força damunt la pell, expulsa el color vermell de les lesions, provocat per hiperèmia, així aquestes poden ésser observades millor.
estació orbital
Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m 3 de volum, habitable per tres astronautes durant uns quants mesos, acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials que hi arriben mitjançant naus de transport i que hi romanen durant un temps prolongat a fi de realitzar experimentacions en baixa gravetat.
Els programes Sl’ut soviètics i Skylab nord-americans en són exemples
baix d’Alberti
Música
Tipus d’acompanyament molt utilitzat en les obres per a teclat durant el Classicisme, que consisteix a presentar arpegis (arpegi) en una mateixa fórmula rítmica, on l’ordre d’execució de les notes és d’inferior, superior, mitjana i superior.
Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises
Castell de Pontós
Art romànic
Situació Restes de construcció del castell, barrejades amb construccions d’èpoques posteriors F Tur Castell situat a l’anomenat Barri del Castell, al cim d’un turó allargat, de vessants força pronunciats Originàriament restava separat del poble i situat a uns 500 m a migjorn de la població Des del cim del castell s’albira la vall del Fluvià, amb la plana, fins a la mar Mapa 258M781 Situació 31TDG933703 A les restes del castell, aprofitades per a construir-hi diverses cases modernes, s’hi arriba per una pista asfaltada que s’enfila pel vessant de ponent del turó i entra a l’interior del…