Resultats de la cerca

Es tracta probablement d’una zona metallífera que caldria situar a l’Armòrica, entre la boca del Loira i la península de Kiberen Quiberon

Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…

Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi…

Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i havien fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea patates i sègol La ramaderia…

Constituïda per petits turons Bodmin Moor, 425 m alt i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme Badmin i Truro són les ciutats més importants La història de Cornualla fou la mateixa que la de Galles i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la dominaren fins al…

L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del prat d’…

D’origen musulmà, Jaume I la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620 El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de colleccionisme làpides, estàtues, columnes, etc, així com importants pintures, colleccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal…

La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces…