Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Joan Albió
Història
Ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a França per tal de negociar la recuperació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1491-92).
L’èxit de la seva gestió li valgué el nomenament de castellà del castell de Perpinyà 1493, càrrec que heretà, a la seva mort, el seu fill Joan El 1496 fou també ambaixador reial prop del rei de Romans
Marc de Vilalba, abat de Santa Maria de Montserrat (1413-1416)
El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…
la Colònia Güell

Casa del majoral de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Sant Boi de Llobregat.
Té l’origen en la fàbrica de panes i altres teixits de cotó El Vapor Vell , de Sants, creada per Joan Güell i Ferrer el 1840 Eusebi Güell i Bacigalupi la passà a Santa Coloma de Cervelló 1891, on ja havia traslladat, associat amb Ferran Alsina i Parellada , la fàbrica que aquest tenia a Roda de Ter, i en confià la construcció a Antoni Gaudí i Cornet , que féu els plans de l’església de la colònia només fou construïda la cripta 1908-15, una de les obres cabdals de Gaudí La disposició urbanística s’atribueix al seu collaborador Francesc Berenguer i Mestres , així com l’escola i algunes cases…
palau de l’Aljaferia
Edifici de Saragossa que conserva les restes més importants de l’art fet al regnat dels Banū Hūd, en particular a l’època d’Abū Ǧa‘far-al-Muqtadir, entre el 1047 i el 1081.
Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es troben avui…
regne de Galícia
Història
Territori sobirà corresponent a un període de la història de Galícia.
Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de Castella i deposaren el…
Domènec Porta
Cristianisme
Abat de Poblet (1502-26).
Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la vista de …
Perot de Vilanova i Perves
Cronologia
Història
Cronista.
Vida i obra Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi haguera friccions entre la monarquia i els representants de les…
,
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la…
Francesc Nel·lo i Ventosa
Teatre
Art
Disseny i arts gràfiques
Escenògraf, dibuixant i interiorista.
Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa , La Humanitat , La Campana de Gràcia , Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer…
Pedro Navarro
Història
Condottiere
.
Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà general dels seus…