Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
cap Vermell
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el terme de Capdepera, al N de les platges de Canyamel.
En la línia de la mar s’obren les coves d'Artà o de l’Ermita Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella 185 m alt, o talaia de Fora des Cap Vermell , i més a l’interior, de la talaia Nova 210 m alt
coma de Colatx
Conca d’alimentació del riu de Romedo, capçalera del riu de Lladorre, a la vall de Cardós (Pallars Sobirà).
És dominada pel pic de Colatx 2 556 m alt, a l’est del port de Colatx 2 416 m alt, i hi recolza l' estany de Colatx , que desguassa, per l’estany Senó, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx
Orbanyà
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn la vall alta de la riera d’Orbanyà, que neix al vessant sud del coll de Torn i s’uneix, per l’esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau.
Des del pic de Portapàs 1798 m alt, contrafort oriental del massís de Madres, s’estén la serralada que separa la vall d’Orbanyà de la de Noedes roc de Peirafita, 1535 m alt pic de la Mosquetosa, 1457 m coll de Marçac, 1506 m Una gran part del terme és boscat bac de la Pinosa, la Fajosa La migradesa de l’agricultura patates i cereals i de la ramaderia ha provocat gairebé el despoblament del municipi Actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència El poble 836 m alt és situat vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial és esmentat ja el 1186 Fou…
Montoriol
Municipi
Municipi del Rosselló, situat als Aspres, a la zona de contacte amb la plana del Rosselló, a la dreta de la Canta-rana (o riera de Sant Amanç, com és anomenada al sector de capçalera).
El sector meridional és el més alt 422 m alt al Montagut i el que té la vegetació característica dels Aspres El sector més baix, especialment el de la vall de la riera de Montoriol , capçalera del Rard, la qual neix prop d’Oms, és cobert de vinyes 89 ha, com a tots els baixos Aspres, que produeixen, especialment, vi dolç natural hom cull, també, albercocs 2 ha i patates 1 ha El poble , de poblament totalment disseminat, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu 244 m alt, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms el 1010 era possessió del monestir…
serra de Queralt

Vista aèria del santuari i la serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el…
Joan Solé Fortó

Joan Solé Fortó
ARXIU J. SOLÉ
Esport general
Professor d’educació física i preparador físic.
Especialista en alt rendiment esportiu, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de l’INEFC de Lleida Posteriorment, fou preparador físic al CAR de Sant Cugat, professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic de Planificació i Programació de l’Entrenament Esportiu És professor del màster Rendiment Esportiu Tecnificació i Alt Nivell i Alt Rendiment en Esports Collectius Forma part del Grup d’Investigació en Ciències de l’Esport Assessor de seleccions estatals i de clubs professionals, fou preparador físic del primer equip de futbol del Futbol…
Llorenç de Montgai

Vista aèria del poble de Sant Llorenç de Montgai, situat a la dreta del Segre, sota el coll de Sant Llorenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa, Noguera.
Situat a 290 m alt, a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 m alt, vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai L’església parroquial és dedicada a santa Maria
Puigbalador
Puigbalador
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix).
S'estén des dels Clots de l’Ega 2 404 m alt, el pic de Ginebre 2 382 m alt, el roc Mercadal 1 742 m alt, el coll de les Ares i el serrat Cairol 1 648 m alt, al límit amb el Donasà Llenguadoc, fins a l’Aude, límit oriental del municipi només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres La part més alta del terme és boscada pi roig i pi negre La superfície conreada 138 ha és ocupada per cereals 9 ha, patates 4 ha i herba 122 ha La ramaderia havia estat la principal activitat…
roser

Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment…
gorgs de Noedes
Estany
Estanys de capçalera de la riera de Noedes, afluent (amb la riera d’Orbanyà) de la Tet per l’esquerra.
El gorg Blau 2 130 m alt, el més petit, desguassa per una conducció al naixement de la riera, a la sortida del gorg Estelat 2 110 m alt És considerat també pertanyent a aquest grup el gorg Negre, a la capçalera de la veïna vall d’Évol Han donat origen a moltes llegendes