Resultats de la cerca

Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc" , d’ Amadeu Fabregat 1974 Els cucs de seda , de Joan Francesc Mira 1975 Matèria de Bretanya , de Carmelina Sánchez-Cutillas 1976 Ramona Rosbif , d’ Isa Tròlec JB Mengual i Llull 1977 Rondalla del retorn , de Josep Piera 1978 desert 1979 Crim de Germania , de Josep Lozano 1980 Honorable Mister R , d’ Ignasi Riera 1981 Àmbit perdurable , de Rafael Ventura i Melià 1982 Ducat d’ombres , de Joan M Monjo 1983 Calidoscòpic , de Celm Claver 1984  Mamilla, encara , de…

Debutà en el teatre el 1970 amb l’obra  Olvida los tambores , d’Ana Diosdado De la seva trajectòria teatral destaquen diverses actuacions al programa televisiu de teatre Estudio 1  1970-80  Dissabte, diumenge i dilluns 2002 i A teatro con Eduardo 2016, ambdues d’Eduardo de Filippo i dirigides per Sergi Belbel Danza Macabra 2004, d’August Strindberg, dirigida per Mercedes Lezcano  9 Maletes 2012, dirigida i escrita per Joaquim Oristrell  Fedra 2015, de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel, a les ordres del qual també actuà a La senyora Florentina i el seu amor Homer 2016, de…

Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups…

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…

De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al  Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…

Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a Viena, on s’…

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…

Vida Rebé del seu pare la primera educació musical A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus 1711 El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F Gasparini, A Marcello, CF Pollarolo i A Vivaldi, entre altres autors A Florència, on era…