Resultats de la cerca

El 1918 s’afilià al partit socialista Antifeixista destacat, fou empresonat 1926 i 1928-35, expulsat del país 1926-28 i confinat en un camp de treball 1935-43, pel règim de BMussolini L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana 1946 Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats 1968-76, el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat Fou senador vitalici

Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren

Fou professor de teologia a Lund 1924-49 i bisbe d’aquesta ciutat 1949-58 Ecumenista destacat, fou membre del comitè central a l’Assemblea d’Amsterdam 1948, on fou constituït el Consell Ecumènic de les Esglésies, i el primer president de l’Aliança Mundial Luterana 1947-52 La seva obra Eros und Agape en dos volums 1930-36 fou traduïda a diverses llengües Entre altres obres, publicà també Christus und seine Kirche ‘Crist i la seva Església’, 1956, Augustinus und Luther 1958 i Meaning and Method 1972

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939

El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa El 1902 fundà la banca JMarsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919 Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona 1908 i del Sindicat de Banquers Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio 1920 El seu fill, Lluís Marsans i Peix Barcelona s XIX — 1923 presidí el consell d’administració de la Banca Marsans 1919-23

Nacionalista, fou empresonat sovint pels britànics Dedicat al periodisme i, més tard, a l’advocacia, el 1946 fundà el partit republicà Ministre d’afers estrangers 1948-51, d’ençà del 1950 ocupà alts càrrecs internacionals en el Consell d’Europa, l’ONU, la UNESCO Un dels fundadors d’ Amnistia Internacional , en fou president 1961-74 El 1974 li fou atorgat el premi Nobel de la pau i el 1977 el premi Lenin de la pau Autor de diverses obres, en català li fou publicada L’exigència de la llibertat 1981

Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil

Fou membre del partit socialdemòcrata i del dels petits propietaris, del qual esdevingué vicepresident el 1945 i president del 1947 al 1949 Durant la Segona Guerra Mundial lluità en la resistència hongaresa Posteriorment, fou ministre sense cartera 1945-46, ministre d’estat i d’agricultura 1946-48 i president del consell de ministres 1949-52 Membre del comitè central del Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos, entre el 1952 i el 1967 dirigí el presídium de la República Popular d’Hongria Li fou concedit el premi Lenin de la pau 1961

Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació