Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E…

Estudià música i cant a Zuric, on debutà el 1965 amb el paper de Detmold del Doktor Faust , de F Busoni Dos anys més tard entrà a formar part de l’Òpera de Düsseldorf, i el 1973 interpretà el paper d’Amonasro Aïda al Metropolitan de Nova York, sala on actuà en temporades successives El 1979 representà el paper titular de Wozzeck a la Scala de Milà, i també cantà a l’Òpera de París Després d’haver actuat en diversos teatres d’Europa i dels Estats Units, el 1980 es presentà com a Scarpia a l’Òpera Escocesa Interpretà amb èxit personatges operístics de WA Mozart, L van Beethoven…

Estudià cant a París, on debutà el 1977 com a membre integrant de l’Opéra-Studio A partir de llavors aparegué successivament en teatres de França i Suïssa i el 1982 es presentà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Les Boréades , de JPh Rameau Posteriorment s’ha especialitzat en el repertori contemporani d’autors francesos Inaugurà la temporada 1984-85 del Gran Teatre del Liceu com a Comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro Durant la temporada 1991-92 cantà Alceste , de JB Lully, al Teatre dels Champs Elysées de París i el 1997 protagonitzà un reeixit Rigoletto a la Nova…

El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué…

A tretze anys formà part del cor de Notre-Dame de París i posteriorment estudià flauta i orgue al Conservatori de Versalles Rebé classes de cant d’A Deller i R Jacobs del 1976 al 1978, any que fundà el Conjunt Clément Janequin, amb el qual s’especialitzà en música antiga Com a cantant d’òpera, debutà a Tourcoing amb La coronatione di Poppea 1982 i posteriorment interpretà obres de MA Charpentier, ChW Gluck, GF Händel, F Cavalli o JA Hasse en diversos teatres europeus, i també d’autors contemporanis LBerio Colla borà en diversos enregistraments i representacions dirigits per R…

Inicià la seva trajectòria artística com a actor i posteriorment estudià cant a Dresden i Berlín El 1949 debutà com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden Del 1953 al 1961 treballà a la Staatsoper de Berlín, i el 1951 inicià una sèrie de collaboracions amb el Festival de Bayreuth, on cinc anys més tard interpretà el paper de Mime Sigfrid , personatge que feu fins el 1969, en què el representà al Covent Garden de Londres El 1968 feu de Loge L’or del Rin al Metropolitan de Nova York Destacat actor, fou un intèrpret ideal de personatges com Mime, Monostatos La flauta màgica o…

Estudià a l’Escola de Música de Hartford i posteriorment es graduà a la Universitat de Columbia Nova York El 1949 enregistrà la part de Sacerdotessa en la gravació d’ Aïda dirigida per A Toscanini, amb qui un any més tard també gravà Falstaff El 1951 debutà a Florència amb Oberon Weber i el 1952 ho feu amb La Traviata a l’Òpera de Viena, on reaparegué en temporades successives Entre el 1953 i el 1971 participà en diverses representacions al Festival d’Ais de Provença, on es destacà principalment en òperes de WA Mozart L’any 1961 debutà amb el personatge de Fiordiligi Così fan tutte al…

S’inicià musicalment amb el violí, que estudià amb P Sarasate, i posteriorment es decantà cap al cant, disciplina en la qual fou deixebla de H Criticos i R von Zur Mühlen Especialitzada en repertori d’autors contemporanis, fou una intèrpret de referència de les obres vocals de G Mahler, G Fauré, F Poulenc, C Debussy, I Stravinsky i M de Falla, entre altres compositors El 1913 participà, a Viena, en l’estrena dels Gurrelieder d’A Schönberg, de qui també estrenà Pierrot lunaire , obra que arribà a cantar arreu d’Europa A partir dels primers anys de la dècada dels trenta, començà a…

La música, basada generalment en melodies folklòriques, es caracteritzava rítmicament per l’ús de tresets i síncopes Constava de diverses seccions, usualment una de lenta introductòria lassu alternant amb una de ràpida friss La interpretació, majoritàriament a càrrec de músics zíngars, exhibia un estil improvisat i expressiu La seva evolució donà lloc, al principi del segle XIX, a obres virtuosístiques com les dels violinistes J Bihari, AG Csermák i J Lavotta Amb l’establiment del servei militar obligatori el 1849 deixà d’utilitzar-se, però els seus trets característics foren…

Joaquim Homs s’ocupà de la secció de música i entre el 1952 i el 1958 es feren, en disc o en cinta magnètica, una quarantena d’audicions comentades d’obres d’autors del segle XX El 1960, per tal de poder fer concerts en viu, es creà dins el Club 49 un patronat específic amb el nom de "Música Oberta" i s’incorporà a l’organització JM Mestres Quadreny L’activitat s’inicià immediatament i es mantingué sense interrupció fins el 1968 Se succeïren regularment concerts, conferències i audicions comentades, amb la participació de coneguts concertistes locals i estrangers, com G Ligeti, K Stockhausen…