Resultats de la cerca
Es mostren 3531 resultats
Ramon Mampel Marimon

Ramon Mampel Marimón
Arxiu R. Mampel
Tennis de taula
Jugador i entrenador de tennis de taula.
S’inicià jugant en l’EPIC Casino del Comerç de Terrassa l’any 1990, i posteriorment fou jugador dels clubs Sant Vicenç dels Horts 1997, Olesa de Montserrat 1998-2002, SCR Ciervo de Sabadell 2002, Defense La Palma Canàries 2003-06, Club Falcons de Sabadell 2007-10, CER L'Escala 2012-15 i Vilagarcía de Arousa Galícia 2011 i des del 2016, on encara competeix Debutà amb 13 anys a la divisió d’honor, màxima categoria nacional Fou campió d’Espanya juvenil per equips 1997, 1998 i en dobles 1999, i campió sub-21 en dobles 2002 i de Catalunya en dobles infantils 1995, per equips en…
Jaume Padrós i Selma
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya entre el 1989 i…
Jaume Conejero Romagosa

Jaume Conejero Romagosa
Arxiu J. Conejero
Handbol
Entrenador i dirigent d’handbol.
Començà com a entrenador als equips de base del BM Gavà i de l’escola d’handbol També fou entrenador, entre d’altres, de l’equip femení del BM Rancho –amb el qual aconseguí un subcampionat de la divisió d’honor femenina–, del Gavà, del Sant Cugat i de l’Handbol Catalunya femení També fou seleccionador català juvenil, cadet i absolut femení 1984-85 Ha estat un dels principals docents en les escoles d’entrenadors de Catalunya El 1991 fou el director del Curs Nacional d’Entrenadors d’Handbol a Barcelona Ha estat president de la federació catalana 1993-2005 i vicepresident de l’…
himne
Música
Composició poeticomusical, de ritme impetuós i solemne, que exalta accions i ideals d’un poble, d’una comunitat o d’un partit.
En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen…
’Ndrangheta
Com aquestes, té l’origen en societats secretes que es mantenien a través d’un codi d’honor i d’assistència mútua, un codi de silenci i una estructura jeràrquica amb una acusada rellevància dels vincles de parentiu, característiques que perduren La designació prové suposadament de la combinació dels mots del grec antic andrós ‘home’ i agathós ‘bé’, que suggeririen un home valerós Dedicada inicialment a l’extorsió i el suborn, les primeres referències de l’organització són de mitjan segle XIX, però no fou fins a mitjan dècada de 1970 que la seva activitat, després d’una guerra…
Castell de Rebolhet
El poble de Rebolhet es troba a 750 m d’altitud, a la capçalera de l’Adasig Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 1188, quan Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí, entre d’altres béns, la seva honor de villa Reboleti , juntament amb l’església de Sant Estève així, els templers del Masdéu esdevingueren mestres de tot aquest territori Rebolhet és, sense cap mena de dubte, una vila formada a redós d’un castell, que era situat al costat de l’església parroquial i del qual no roman cap vestigi en l’actualitat Fins ara no han estat…
Sant Feliu de Veri (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom i donà nom també a tota la vall solcada pel torrent anomenat de Sant Feliu o de Gavàs És esmentada des del 1068, en què consta que els homes de Sant Feliu tenien vinyes a Castillo de Sos L’any 1080 Miró Roger, en professar a Sant Vicenç de Roda, aportà a la canònica un alou a Sant Feliu L’església de Sant Feliu va ésser lliurada a l’esmentada canònica pel bisbe Ramon Dalmau 1092, 1093 Després d’algunes disputes, l’any 1136 s’arribà a un acord entre els canonges de Roda, representats per l’ardiaca i prevere de Campo, i els hereus de l’…
Joaquim M. Fuster i de Carulla
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “cèllules de…
Joaquima Jaume i Carbó
Literatura
Poetessa, més coneguda com Quima Jaume.
De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…
,
Capella reial de Santa Maria (Piera)
Art romànic
Aquesta hipotètica capella reial es devia trobar dins del palau reial de Piera L’única notícia que se’n coneix es troba en una donació feta l’any 1185 per Ermessenda, vídua de Feliu, a les seves filles Agnès I Guilleuma, de tot l’honor que tenia al terme de Santa Oliba I tot el que juntament amb el seu marit adquirí del comte de Barcelona al terme de Piera En el cas que totes dues germanes morissin sense descendència legítima, tot plegat havia de passar a l’església de Santa Maria de la capella reial acclesia Sancta Maria de ipsa capella regis Aquesta notícia és versemblant…