Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel…

El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’…

Trobem documentat aquest temple per primera vegada en la professió a la canònica de Roda que féu l’any 1116 Campi de Mont, el qual aportà a Sant Vicenç de Roda l’heretat familiar consistent en la meitat de l’església de Sant Vicenç de Mont, amb els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions i altres drets que li pertanyien Més tard l’església del poble de Mont va canviar d’advocació i avui és dedicada a sant Joan Baptista JBP És un edifici, com Santa Maria d’Aler o Sant Joan de Morens, d’una sola nau capçada per un absis poligonal L’església està molt alterada per l’…

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues…

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’…

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…

Fou mestre de capella en diverses ciutats El 1635 ho era a la catedral de Crema, des del 1644 a Piacenza i entre el 1648 i el 1666 a Novara El 1650 competí pel mateix lloc a la catedral de Milà, però el càrrec va recaure en MA Grancini El 1699 tornà a intentar-ho, tot competint amb F Bagatti i G Legrenzi Aquesta vegada obtingué l’esperat nomenament i ocupà la plaça fins a la seva mort Grossi fou un prolífic compositor de música religiosa En la seva immensa producció de més de 500 obres destaquen les misses, salms, lletanies, motets, magníficats i concerts eclesiàstics Tot i la…

Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, George von Reutter, organista i compositor, i més tard estudià composició amb A Caldara El 1729 o el 1730 viatjà a Itàlia i visità Roma i Venècia El 1731 ja era altra vegada a Àustria, on consta com a compositor de la cort imperial de Viena, i el 1736 arribà a ser mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Reutter fou un dels compositors més prolífics del seu temps, si bé la seva producció musical és desigual pel que fa a la qualitat Destacà sobretot amb les òperes i els oratoris Compongué trenta obres per a l’escena, tot…